El IAPH aplica una innovadora tècnica làser en el Retaule Major de Santa Ana de Triana.

El Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, que aplica desde hace años en sus proyectos de conservación tecnología no destructiva -fotografía especializada, reflectografía, endoscopía y colorimetría- experimenta por primera vez in situ con un equipo portátil con el que poder investigar los bienes culturales sin extraer muestras ni dañar las obras. Junto a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla y el Laboratorio Láser de ENEA, el IAPH trabaja estos días en el Retablo mediante la técnica no destructiva LIF (Fluorescencia Láser Inducida).

Los procesos de restauración en el Retablo Mayor de Santa Ana, iniciados en diciembre de 2008, se encuentran en la última fase de ejecución. En cuanto a la arquitectura retablística, intervenida in situ, la limpieza y fijación de dorados y policromía se ha completado hasta el 97%, restando sólo algunas zonas del sotobanco y banco. Respecto a los bienes muebles que componen el retablo, el nivel de ejecución en las tablas de pintura es del 88%, en las esculturas de las hornacinas laterales de un 85% y en las esculturas de la hornacina central (Santa Ana, Virgen y Niño) de un 70%. Todos estos bienes se están interviniendo en los talleres de pintura y escultura del IAPH, en su sede del Monasterio de La Cartuja de Sevilla.

De esta última fase del proyecto destaca la realización y colocación fija de una plataforma de acero inoxidable en el hueco posterior entre el muro y el retablo, que ha posibilitado la eliminación del cableado de instalación eléctrica antigua y la colocación de una nueva instalación de luz y puntos de conexión. Esta plataforma permitirá en el futuro el acceso para tareas de conservación del retablo.

El coste total del proyecto de intervención es de 422.713 euros, de los que la Consejería de Cultura aporta 241.356 euros. El resto es sufragado por la Archidiócesis de Sevilla, el Ayuntamiento de Sevilla y la Fundación Cajasol, además de la colaboración de numerosos colectivos y personas de la ciudad.

Técnica no destructiva LIF

Estos días se trabaja en el Retablo Mayor de Santa Ana para poner a punto la tecnología LIF, de gran ayuda en la restauración y conservación del patrimonio. Esta metodología es capaz de identificar la presencia de repintes, huellas de restauraciones, materiales extraños en superficie o ataques biológicos como microalgas y hongos. La ventaja radica en que se trata de una técnica de análisis químico no destructiva que no requiere extraer muestras para conocer las características de los bienes culturales.

La investigación se enmarca en la colaboración institucional del IAPH, cuya coordinadora científica es Mª Auxiliadora Gómez, con el grupo de investigación de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla en materia de Técnicas No Destructivas Aplicadas al Estudio del Patrimonio Histórico.

El Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, a través de su Centro de Intervención, lleva a cabo el Proyecto de Conservación del Retablo Mayor de la parroquia de Santa Ana de Sevilla por encargo de la Dirección General de Bienes Culturales en virtud del acuerdo suscrito por la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, el Ayuntamiento de Sevilla, la Fundación Cajasol y el Arzobispado de Sevilla.

El retablo mayor de Santa Ana, y más en concreto su pintura, constituyen una muestra excepcional del patrimonio histórico de Andalucía. Se fecha en los años centrales del siglo XVI , y en el trabajan artistas de talla internacional entre los que destaca el pintor flamenco Pedro de Campaña (1503-1580), autor de la magnífica colección de tablas que forman el programa iconográfico del retablo. Campaña, importante representante del manierismo europeo, poseyó una gran fuerza imaginativa y especial calidad para componer sus obras (de forma especial paisajes y fondos arquitectónicos). Su trabajo en Sevilla supuso una completa renovación de las artes plásticas en la ciudad.

El proyecto implica una investigación formal, material e iconográfica así como la intervención integral del retablo para su conservación y puesta en valor. La duración del proceso de restauración es de dieciocho meses y concluirá a principios de octubre con la reinstalación de las tablas en el retablo.

Es presenta la restauració de l’estàtua menhir de grans dimensions trobada a Mollet del Vallès.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, han presentat avui en roda de premsa la restauració de l’estàtua menhir de grans dimensions que es va descobrir el passat mes d’abril durant unes obres de construcció d’un aparcament subterrani al Parc de les Pruneres de Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

Durant la roda de premsa, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació ha destacat que el menhir “és una de les troballes arqueològiques més importants fetes en els darrers anys a Catalunya, tant per la seva antiguitat com per les seves dimensions i el fet que estigui decorat”. I ha afegit que “és un petit tresor que ens ajuda a estudiar una part molt important del neolític”.

Joan Manuel Tresserras ha anunciat que una vegada s’hagin acabat els treballs d’estudi i restauració, que s’estan fent al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, “la peça tornarà a Mollet per ser exhibida, a l’espera que Catalunya disposi del nou Museu d’Història, Arqueologia i Etnologia, que acollirà les peces més representatives del nostre patrimoni”. El conseller també ha destacat “la tasca fonamental que duu a terme el Centre de Restauració de Bens Mobles en la cura del nostre patrimoni” i ha dit que “disposa d’un equip humà d’alt nivell tècnic i científic”.

Per la seva part, l’alcalde de Mollet, ha manifestat la seva satisfacció perquè els ciutadans de Mollet podran gaudir aviat de la peça i que “la ciutat pugui formar part del mosaic de municipis de Catalunya que tenen patrimoni arqueològic”.

La troballa, d’època prehistòrica, és un gran bloc d’arcosa (una roca sedimentària formada per erosió de roques granítiques) de 4’90 metres d’alçada i unes sis tones de pes aproximadament, que presenta una decoració gravada consistent en un rostre humà i un conjunt de motius curvilinis semblants als observats en altres menhirs de la zona.

Tècnics del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació han elaborat un vídeo amb imatges de la troballa, que es pot consultar al web de la Direcció General del Patrimoni Cultural (www.patrimoni.gencat.cat).

En la presentació també hi han intervingut Josep Maria Carreté, director general del Patrimoni Cultural, M. Àngels Jorba, restauradora del Centre de Restauració de Béns Mobles, i Josep Bosch, del Museu de Gavà, expert el període neolític i més concretament en menhirs i esteles, que han explicat els detalls i la importància de la troballa.

Font: Gencat.cat
(16/09/2009)

Empieza la restauración de la iglesia de Santa Maria del Mar.

La restauración de los campanarios y la fachada de la iglesia de Santa Maria del Mar costará 626.000 euros, de los cuales el Departamento de Cultura financia la mitad y el resto, el Arzobispado de Barcelona y la parroquia del templo. Las obras tendrán una duración de siete meses, según han anunciado hoy el director general del Patrimonio Cultural, Josep María Carreté, el delegado de Patrimonio del Arzobispado, Josep Maria Martí Bonet, y el rector de la iglesia, Ignasi Mora.

La restauración se enmarca en un convenio de colaboración firmado en 2006 entre las tres partes para la redacción de los proyectos y ejecución de obras de restauración de Santa Maria del Mar, uno de los templos más destacados del gótico de la ciudad, con un importe de 3,36 millones de euros. Estas obras completarán la restauración de la fachada principal y los campanarios de Santa Maria del Mar, después de haber restaurado la portada y el rosetón. En las fachadas y los muros interiores de las torres de los campanarios se tratará la superficie de los sillares y se completará la restauración con el rellenado de mortero de cal preparado con arena de río. El proceso incluye además la retirada previa de vegetaciones, el saneamiento de las juntas y la sustitución parcial de los sillares rotos.

Las escaleras metálicas que facilitan el acceso a las tres plantas superiores de los campanarios serán reconstruidas, han explicado los técnicos, de manera que mejoren la comunicación entre las plantas. Será también objeto de restauración la caseta del campanero, situada entre los dos primeros contrafuertes del lado sur de la iglesia cercanos al ábside.

Font: El País
(16/09/2009)

Comença la restauració de l’obra El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsinam, que s’exposarà a l’auditori del nou edifici de la Generalitat.

Aquest passat dimarts 16 d'octubre es va presentar al MNAC l’obra El gran dia de Girona, de Martí Alsina, que fins ara romania a les reserves del Museu. A l’acte hi va assistir el delegat del Govern, Jordi Martinoy, el president del MNAC, Narcís Serra, el president de Caixa Girona, Manel Serra, el director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, Miquel Sitjar, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Girona, M. Lluïsa Faxedas, entre d’altres.

La pintura ha estat traslladada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, on es durà a terme la seva restauració.

Font: Gencat.cat
(16/09/2009)

La restauració d'«El gran dia de Girona» costarà 200.000 euros.

El procés de restauració i trasllat de l'emblemàtic quadre «El gran dia de Girona», de Ramon Martí Alsina (1826-1894), costarà 200.000 euros, segons es va anunciar ahir durant l'acte de signatura del conveni que permetrà que aquesta obra s'instal·li, pels volts de les Fires del 2010, a la nova seu de la Generalitat a Girona.

Font: Diari El Punt Girona
(26/06/2009)

Es restauren les pintures del retaule major de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ha enllestit la restauració de les setze pintures que conformen aquest retaule de fusta policromada que va ser destruït durant la Guerra Civil. Des del 30 de maig es pot visitar a la mateixa església de Sant Lluc a Ulldecona.

Per a més informació: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El jaciment del Molí del Salt a Vimbodí encara amaga el 'millor' per descobrir després de deu anys d'excavacions.

Vimbodí (ACN).- Enguany fa deu anys que es van iniciar les campanyes d'excavacions al Molí del Salt, a Vimbodí (Conca de Barberà), un jaciment ric en peces gravades del Paleolític. Va ser l'historiador i metge reusenc Salvador Vilaseca qui va descobrir l'abric, mentre passejava per un camp d'avellaners. Ara, al costat dels avellaners i sota un cobert per protegir-se d'un sol de justícia, hi treballa un equip d'arqueòlegs dirigit per Manuel Vaquero. Segons Vaquero, en una dècada de treball només s'han excavat 15 centímetres, quan la fondària a estudiar és d'1,5 metres. Per això, es creu que el 'millor' encara està per descobrir. L'objectiu és assolir una de les col•leccions d'art prehistòric més important d'Europa.

Font: Vilaweb.cat
(13/05/2009)

Impuls per a la Seu Vella de Lleida.

Després de més de sis mesos d'espera, la Generalitat va aprovar aquest dimarts fianlment la constitució i els estatuts del consorci del turó de la Seu Vella, que impulsarà la restauració i promoció del conjunt monumental de la mà, conjuntament, del Govern i de la Paeria. Fins ara, les dos administracions gestionaven separadament els elements del turó dels quals són propietaris (la Catedral és de la Generalitat i l'entorn, les muralles i la Suda, de la Paeria). Gràcies al nou consorci, les dos institucions sumaran esforços amb l'objectiu d'impulsar, coordinar i dirigir les actuacions urbanístiques, d'investigació científica i arqueològica, de restauració i de promoció i difusió de tot el turó.

Des de la conselleria de Cultura es van felicitar aquest dimarts per la decisió del Govern (que ja va avançar la setmana passada el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, en la seua visita a Lleida) i van assegurar que el consorci serà "l'impuls definitiu per a la Seu Vella, un revulsiu que permetrà fer un salt endavant en la restauració i promoció del principal monument de la ciutat".

Per la seua part, l'alcalde, Àngel Ros, va qualificar ahir l'aprovació del consorci de "gran notícia per a Lleida, ja que permetrà gestionar conjuntament l'equipament cultural, patrimonial i històric més rellevant de la ciutat i de les terres de Lleida". Ros va asssegurar que "el consorci garantirà les inversions continuades en el turó, que és un dels requeriments fonamentals, juntament amb el suport de la societat civil, perquè puguem tindre aquest espai rehabilitat i amb la dignificació suficient perquè s'acabi convertint en patrimoni de la humanitat. Aquesta aprovació del consroci és la prova que la Generalitat i la Paeria creiem que és possible que la UNESCO declari el turó patrimoni de la humanitat".

Això sí, l'alcalde va afegir que "el turó de la Seu Vella necessita una inversió sostinguda durant els pròxims anys d'entre dos i tres milions d'euros anuals perquè es pugui aconseguir aquest objectiu".

A més de les inversions extraordinàries en obres, el pressupost de funcionament del nou consorci per aaquest any ascendeix a 773.219 euros, dels quals la Generalitat aporta 295.649,5 euros, la mateixa quantitat que la Paeria. Els 181.920 euros restants corresponen a ingressos que genera el mateix monument.

La previsió pressupostària per als anys 2010 i 2011 és de 830.045 i 882.108, respectivament.

Font: Segre.com
(13/05/2009)

Restaurada la creu de la Torre de Bellesguard.

De lluny les seves formes verticals recorden les d’una fortalesa medieval. Però aquest edifici singular, ubicat al peu de Collserola, es va construir a principis del segle XX. El seu autor és un arquitecte ben conegut arreu del món, Antoni Gaudí, que va decidir coronar la Torre de Bellesguard amb una gran creu de quatre cares i cinc tones de pes.

Una peça espectacular que, després de passar un any en mans dels restauradors, torna ara al seu lloc original, al cim de la Torre. Durant els darrers mesos s’han reparat les fissures i les deformacions de la creu i s’ha reforçat la base que la sostenia, malmesa pel pas del temps.

Per retornar la peça al seu lloc va caldre una enorme grua que va enlairar a més de trenta metres la creu de Gaudí sota l’atenta mirada dels turistes que visitaven Bellesguard.

Font: 20.gencat.cat
(13/05/2009)

L'IPHES vol trobar evidències d'ús del foc al jaciment de La Cansaladeta, a la Riba, que ara es torna a excavar.

El jaciment de La Cansaladeta, a la Riba (Alt Camp), té la particularitat de ser un dels únics de Catalunya i també de la península Ibèrica que mostren l'evolució tecnològica compresa en un període de 300.000 a 500.000 anys. De fet, l'únic jaciment que s'hi pot comparar és el de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos). Un equip de dotze arqueòlegs de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució (IPHES) van començar ahir a excavar el tercer nivell, situat ara a 45 metres per sobre del nivell del riu però que aleshores era l'abric vora el riu on s'estaven durant llargues temporades els caçadors recol•lectors. El codirector de l'excavació, Josep Maria Vergès, explicava que en la campanya els arqueòlegs volen trobar «una evidència irrefutable» i demostrar que els pobladors ja utilitzaven el foc. Fins ara només s'han trobat pedres de sílex cremades, les quals no ho confirmen del tot, segons hi afegia Vergès, ja que també podria ser que es tractés d'un incendi i no d'un fogar. Sigui com vulgui, si es pogués demostrar esdevindria una de les zones d'Europa on s'haurien trobat evidències més antigues, tot i que el director reconeixia que «és com jugar a la loteria».

El jaciment presenta un ampli ventall de restes lítiques, el 90% de les quals estan elaborades amb sílex i algunes amb quars. Aquestes peces, bifaços i fenedors, són representatives de totes les fases de la cadena productiva, començant per la selecció de la matèria primera. La gran riquesa de restes que s'hi han trobat ha permès obtenir «molta informació», segons Vergès, sobre aquest període, que demostra un procés de canvi tecnològic que fins ara ha estat «poc conegut». La Cansaladeta té onze nivells d'ocupació humana, però fins ara se n'han estudiat tres, i segons confirmava Vergès només s'ha treballat sobre el 30% de la grandària total.

Font: elPunt.cat
(13/05/2009)

El Museu d'Arqueologia rep 15.000 monedes i objectes procedents del tràfic en jaciments.

Els Mossos d'Esquadra han lliurat aquest dijous unes 15.000 monedes i objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocuparà del seu estudi i catalogació.

El material es va interceptar en 7 domicilis, després de detenir 8 persones que es dedicaven al tràfic a través de la xarxa de peces numismàtiques i arqueològiques, que extreien de jaciments i llocs protegits.

Segons la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, la majoria de monedes són de l'època medieval, però també n'hi ha més antiga, del període iber i romà, i més contemporània, dels segles XIX i XX. La cessió en dipòsit també conté altres objectes, com sivelles, botons de la Guerra Civil.

La Unitat Central de Robatoris i Patrimoni Històric va obrir una investigació el maig del 2008 després de detectar la venda il•legal de peces arqueològiques a través de la xarxa.

Els detinguts tenen entre 35 i 54 anys i són veïns de Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental), Veí de Llor (Lleida), Montblanc (Conca de Barberà), Agramunt (Urgell), i Valdepeñas (Ciudad Real).

Les peces s'han cedit aquest matí al Museu d'Arqueologia de Catalunya, per tal de conèixer-ne la procedència, datació i valor històric i artístic amb exactitud.

Font: Avui.cat

Restauren gratuïtament la font de Sant Sebastià 
 
Teresa Trilla i Laura Oliva, de l'empresa U+U Restauracions, han col·laborat de manera totalment gratuïta en la reforma de la font de Sant Sebastià, encastada a la paret de l'església de Sant Antoni. Ara, s'hi pot apreciar el bell esgrafiat amb motius florals i amb escuts alternats de la ciutat. La font, la va construir l'Ajuntament de Valls l'any 1917. Les feines de restauració, coordinades per la regidoria de Barri Antic, també han portat Teresa Trilla i Laura Oliva a reparar i netejar les imatges de Sant Antoni i les escultures de la Mare de Déu que hi ha a l'església del Carme i a la capella del Roser. El consistori ha efectuat treballs de recuperació a la font pública de la muralla de Sant Francesc i pròximament ho farà a la plaça del Carme.

Font: Diari el Punt 24/04/09

Presenten la restauració de les esglésies de Sant Pere de Terrassa .

Es tracta d’un dels conjunts més complerts i ben conservats d’Europa d'època visigòtica. El divendres 27 de març es va presentar en societat la restauració i museïtzació de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, un dels conjunts monumentals més complerts i ben conservats d’Europa. A través del Pla Director del Conjunt Monumental, l’any 2000 van començar els treballs centrats en l’excavació arqueològica, la restauració dels edificis i la museïtzació dels béns mobles.

El conjunt monumental està format per les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, un complex episcopal relacionat amb el Bisbat d’Ègara dels segles IV al VIII.

A patrimoni.gencat no ens vam voler perdre aquesta presentació: hi vam enviar un equip de patrimoni.tv i en breu us presentarem un reportatge per conèixer a fons un monument únic.

www20.gencat.cat

L’origen de la col.lecció d’art sacre.

“Calia donar a conèixer la veritat”, afirma Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, que juntament amb Isidre Puig, doctor en història de l’art, han transcrit literalment els 120 folis del dietari del bisbe Josep Meseguer d’entre finals del XIX i principis del XX. Aquest document permet demostrar que la col•lecció d’art sacre del bisbat de Lleida es va constituir de forma legítima i que, gràcies a aquest prelat, es van salvar desenes d’obres d’art de ser venudes per quatre monedes a antiquaris i marxants o perdudes en racons de les parròquies.

El dietari, juntament amb factures, correspondència, llibres de la secretaria del bisbat i altres documents acrediten que les 113 obres d’art que reclama la diòcesi de Barbastre-Montsó són propietat del bisbat de Lleida. Part d’aquest material s’ha editat ara al llibre El dietari del bisbe Josep Meseguer i el Museu Diocesà de Lleida (Pagès Editors). Un volum, amb imatges inèdites, que es presentarà a Lleida i en pobles de la Franja de Ponent i que ha costat quatre anys de feina als autors.

Informacions esbiaixades
Berlabé afegia que fent públic aquest material es pretén “rectificar les informacions esbiaixades” sobre l’origen de la col•lecció. I es que des d’Aragó s’ha arribat a qualificar el bisbe Meseguer d’espoliador o d’enganyar els mossens. La veritat és que totes les peces recuperades per Meseguer en 15 anys de bisbat estaven en desús, arraconades i en mal estat. Josep Meseguer les va comprar, va acceptar donacions i, la majoria, les va permutar per imatges noves, que era el que volien els rectors, tant de la Franja de Ponent com de la resta de la diòcesi. Els mossens creien que la imatgeria desgastada i vella feia perdre devoció entre els fidels, segons Isidre Puig.

Meseguer va crear el Museu Diocesà el 1893 i les obres servien per formar els seminaristes en arqueologia sagrada, segons explicava Berlabé, i així preservar el patrimoni.

El llibre inclou còpies de documents, per exemple sobre com legalment es va adquirir la Mare de Déu de Saidí, un retaule d’aquesta parròquia reaprofitat com a porta, la compra de béns de Vilanova de Sixena o del frontal de Buira, obres reclamades des d’Aragó. Malauradament, el Vaticà no ha volgut mai examinar aquest conjunt documental i per això fa 15 anys que es manté viu el conflicte entre les dues diòcesis.
El llibre s’afegeix al de dos catedràtics aragonesos de dret canònic sobre el procés judicial eclesiàstic i El complot (Pagès Editors) de l’escriptor Eugeni Casanova, sobre la trama política i vaticana d’aquest litigi.

www.avui.cat

El Museu Joan Abelló celebra 10 anys d'existència.

El Museu Municipal Joan Abelló obria el 27 de març de 1999, gràcies a la donació que el pintor i col•leccionista molletà va fer l'any 1996 i que proveïa la ciutat d'una col•lecció de 5.804 peces d'art, valorades llavors en dos milions de les antigues pessetes. El fons de la seva col•lecció inclou peces d'artistes tan reconeguts com Dalí, Miró, Nonell, Casas, Mir, Tàpies i Guinovart, entre altres. L'equipament celebra l'aniversari aquest cap de setmana amb diverses activitats.

El fons actual del Museu Municipal Joan Abelló és un dels més extensos dels museus catalans, sense comptar amb els barcelonins. La seva col•lecció es va incrementar amb una segona donació del col•leccionista molletà que engrossia el llegat a unes 9.100 peces, un extens fons de partitures i llibrets musicals i la zona de l'antiga casa d'Abelló dedicada al taller de l'artista, que va utilitzar fins a la seva mort, el dia de Nadal de 2008. (La Casa del Pintor, l'altra part, es va obrir al públic el 2002).

El Museu Abelló, a la confluència dels carrers d'Àngel Guimerà i de Berenguer III, conserva la façana de l'antic edifici de 1908, que durant els anys 80 va acollir la caserna de la Guàrdia Civil de Mollet. El 1996 es va començar l'adequació de l'immoble com a equipament cultural. D'aquesta manera, es van canviar els tricornis per les peces d'art, emplaçades en uns 800 metres quadrats de sales d'exposicions, en un edifici de 1.500 metres quadrats construïts, distribuïts en planta baixa, dues plantes i soterrani. El fons del Museu inclou obres d'artistes tan reconeguts com Mir, Miró, Dalí, Picasso, Casas, Nonell, Brossa, Cuixart i Sorolla, entre altres.

En una dècada, el Museu ha acollit 49 exposicions, de les quals 32 han estat de producció pròpia i 9 coproduïdes (5 de les quals, liderades per Mollet). També s'han fet 44 intervencions a l'espai de L'Aparador (una espècie de vitrina que permet exposar directament al carrer per apropar l'art als vianants) i 8 exposicions del Museu Abelló han fet un recorregut per altres municipis.

Entre les exposicions més visitades hi ha les dedicades al mateix Joan Abelló i, sobretot, les d'artistes més populars, com la mostra Dalí, lletres i ninots, que va destapar documentació inèdita del geni empordanès, i Manolo Hugué, coproduïda amb el Thermalia de Caldes, així com la itinerant El Camp de la Bota, de Francesc Abad.

Triangle artístic
Una dècada després de la inauguració del Museu, la Fundació municipal que el gestiona es planteja completar el triangle artístic molletà, que inclou el museu i la Casa del Pintor, amb "la rehabilitació del taller de l'artista com a espai visitable", explica la gerent de la Fundació Joan Abelló, Pepa Ventura. A més, el Museu està elaborant el catàleg raonat de l'obra del molletà i ha iniciat un programa de documentació de peces de la Fundació amb l'objectiu de posar tota la documentació al servei dels estudiants. "Fins ara hem aconseguit que el nostre fons sigui un punt de referència per als especialistes, ara hem d'avançar i posar-lo a l'abast del públic en general", considera Ventura.

Per commemorar els 10 anys de vida, el Museu ha programat visites comentades tant a l'exposició temporal com a la permanent i a la Casa del Pintor. A més, avui s'inaugura la petita exposició De Mauritània a Mollet passant per Abelló, que presenta el treball de documentació de les peces d'art negre procedents del fons Abelló fet per un col•lectiu de ciutadans d'origen maurità de Mollet.

lamalla.cat

Ceden al MNAC tres óleos cubistas de Picasso.

Barcelona. (EUROPA PRESS).- La coleccionista Catherine Hutin ha renovado un año más su cesión de obras de Pablo Picasso al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) y la ha enriquecido con tres más: se trata de los óleos cubistas de pequeño formato 'Composición geométrica' (1918), 'Composición: Vaso y pipa' (1918) y 'Composición con plancha de madera' (1923).

Según informó el museo, con estas son 12 las obras que tienen de Picasso -todas cedidas excepto 'Mujer con sombrero y cuello de piel (Retrato de Marie Thérèse Walter)' adquirida por el Estado-, aunque ahora son 11 porque 'Hombre en una butaca' (1917) se ha retirado para formar parte de la muestra temporal 'Picasso-Cézanne' que se inaugurará en breve en el Musée Granet de Aix-en-Provence (Francia).

Los tres nuevos óleos refuerzan la lectura de las naturalezas muertas que realizó el pintor malagueño en los años 20, especialmente la lectura de 'Naturaleza muerta con frutera' (1920), que preside una de las paredes de la sala Picasso, inaugurada en el MNAC en febrero de 2007.

www.lavanguardia.es

Los bodegones del Prado van de 'bolos'.

Si no todo el mundo puede ir al Prado, tal vez el Prado pueda acercarse al resto del mundo.Esa podría ser la filosofía del Prado itinerante, gracias a la cual, Zurbarán lleva casi un año de gira. Arrancó en Zaragoza el pasado otoño y hoy aterriza en Santa Cruz de Tenerife, donde permanecerá hasta el 31 de mayo. El Museo del Prado acordó sacar sus fondos a pasear dentro de su plan de actuación 2005-09 y la iniciativa proseguirá el próximo cuatrienio (2009-2012). La continuidad no es mero trámite. Los bolos hechos por cuadros del Prado arrasan. Medio millón de personas visitó la muestra itinerante de El retrato español en el Prado, una cifra similar a la lograda por "la mítica" exposición de Velázquez en Madrid en 1999, compara el director del museo, Miguel Zugaza.

La itinerancia propicia, además, la restauración y puesta al día de obras que nutren los vastos depósitos del museo madrileño. Pero no sólo viajan cuadros ocultos. Una parte de los fondos procede de salas permanentes.

El bodegón español en el Prado, que será inaugurada hoy por el ministro de Cultura, César Antonio de Molina, en el espacio cultural de CajaCanarias, incluye 60 obras de 27 pintores como Goya, Zurbarán -entre ellos el famoso Bodegón de los cacharros-, Van der Hammen o Juan de Arellano. Será la colección que estará de gira durante este año. En 2010 está previsto que tome el relevo y comience a circular por varias autonomías una muestra sobre La Edad de Oro del paisaje nórdico en el Prado. Las exposiciones se organizan en colaboración con las cajas de ahorro y, hasta el momento, han visitado ya una decena de comunidades autónomas.

Zugaza destacó ayer que la muestra de los bodegones es la primera visita del Prado itinerante a Canarias. Más de 5.000 escolares han confirmado ya que acudirán a verla, lo que realza su valor pedagógico. "Lo más valioso", dijo ayer el responsable de la Obra Social de CajaCanarias, Álvaro Marcos Arvelo, "es que podamos afrontar un proyecto didáctico tan potente" en unas islas tan alejadas de los circuitos culturales europeos.

www.elpais.es

Repensar Picasso.

Des que Josep Serra va començar a dirigir el Museu Picasso de Barcelona fa dos anys i mig, no ha deixat d'insistir en la necessitat de "repensar Picasso" per tal de posar al dia els estudis al voltant del pintor. Si a més es té en compte la circumstància que, ara per ara, en les 11 universitats catalanes "no s'està elaborant cap tesi ni tesina sobre Picasso" ni existeix cap càtedra ni departament especialitzat sobre el pintor a Catalunya, s'entén per què des del museu es pretenen impulsar els estudis picassians.

Arxiu Sabartés
Per tal de repensar el pintor i la seva obra, s'haurà, doncs, de repensar el museu també. I per això, tenint com a objectiu l'any 2012, s'han iniciat una sèrie de projectes per fer-ho. El primer és la creació de l'arxiu del museu, que conservarà, organitzarà i difondrà els fons sobre el pintor i sobre la mateixa història del museu. A més de la documentació de què ja disposa en el seu fons, s'acaba d'incorporar al nou arxiu una part del fons de Jaume Sabartés, que va ser secretari del pintor i que va contribuir de manera decisiva al naixement del centre.

Aquest fons, que complementa el que el mateix Sabartés va donar al museu en vida, havia estat propietat de Pilar Solano i ara ha estat adquirit a la galeria Miquel Alzueta per un preu de més de 446.000 euros. Està format per correspondència, manuscrits de Picasso, més de 600 fotos i més de 150 llibres.

El nou centre de documentació de l'artista s'ubicarà en un futur al primer pis del nou edifici de nova planta que es començarà a construir pròximament a la plaça Sabartés, al darrere dels palaus que conformen l'actual museu. L'edifici, dissenyat per Jordi Garcés, l'arquitecte que ja es va ocupar de l'ampliació anterior del museu, tindrà una façana transparent i també acollirà el centre pedagògic a la planta baixa. Està previst que l'edifici s'inauguri el 2012. Per dirigir l'arxiu i el centre de documentació, s'ha incorporat al museu Sílvia Domènech, exdirectora de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Pel que fa als continguts expositius, el museu també ha fitxat Juan José Lahuerta com a senior curator, és a dir, un càrrec semblant al de conservador en cap. Entre altres coses, Lahuerta, que ha escrit llibres sobre Gaudí i Dalí, entre d'altres, s'ocuparà dels canvis en la presentació de la col•lecció permanent i de les exposicions temporals.

A més, el museu ha presentat les seves últimes adquisicions: un dibuix fet pel pintor durant la seva estada a Madrid el 1901 (254.598 euros); un altre dibuix que representa Miquel Utrillo i Rusiñol amb panxa d'embarassats (27.778 euros); els llibres de gravats L'obra mestra inconeguda, de Balzac (21.413), i La Celestina (82.000); i una portadella dedicada per Picasso del llibre Picasso: Les Ménines et la vie (21.413)
.

www.avui.cat
25.03.2009

El MNAC rep peces d'alt valor històric i artístic cedides per la Federació de Cors Clavé.

El Museu d'Història de Catalunya (MNAC) incorporarà en els seu fons patrimonial peces cedides per la Federació de Cors Clavé, considerades d'alt valor històric i artístic

El Museu d'Història de Catalunya (MNAC) incorporarà en els seu fons patrimonial peces cedides per la Federació de Cors Clavé, considerades d'alt valor històric i artístic. La cessió de la Federació, que té els seus orígens en una associació impulsada pel músic i compositor Josep Anselm Clavé i que actualment compta amb 170 entitats de cant coral, ha tingut lloc aquest dimecres al migdia al MNAC.

La cessió inclou estendards dels cors que va crear Clavé, una partitura signada per l'autor de la seva composició més coneguda, La Maquinista, i l'instrument musical especialment creat per interpretar la partitura feta d'eines metal•lúrgiques.

L'acte de cessió de les peces de la Federació de Cors Clavé al Museu d'Història de Catalunya l'ha presidit el director del Museu, Agustí Alcorrebo. Durant la cerimònia els Cors Clavé han fet una actuació musical.

www.avui.cat
18.03.2009

L'1% cultural es destinarà a rehabilitar 180 punts del patrimoni català.

El Govern de la Generalitat ha assignat avui 25,38 milions d'euros per a la rehabilitació de 180 punts del patrimoni cultural de Catalunya, obres que s'executaran entre el 2009 i el 2011 amb finançament procedent de l'anomenat 1% cultural. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha fet públiques les actuacions d'aquest programa, referides a la conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic i que es finançaran a càrrec de l'1% de les inversions en les obres públiques que la Generalitat destina a fins culturals. Dels 25,38 milions que aporta la Generalitat, 20,48 sufragaran directament les obres de millora de l'espai públic i els 4,9 milions seran per a la redacció de projectes.

El Govern de la Generalitat ha assignat avui 25,38 milions d'euros per a la rehabilitació de 180 punts del patrimoni cultural de Catalunya, obres que s'executaran entre el 2009 i el 2011 amb finançament procedent de l'anomenat 1% cultural. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha fet públiques les actuacions d'aquest programa, referides a la conservació, intervenció en centres històrics i restauració del patrimoni arquitectònic i arqueològic i que es finançaran a càrrec de l'1% de les inversions en les obres públiques que la Generalitat destina a fins culturals. Dels 25,38 milions que aporta la Generalitat, 20,48 sufragaran directament les obres de millora de l'espai públic i els 4,9 milions seran per a la redacció de projectes.

EFE / LAMALLA.CAT

La Roma antigua recupera sus colores originales.

Maqueta de la Columna Trajana con reconstrucción hipotética de la policromía original, creada por Ranuccio Bianchi Bandinelli (1971) / EFE

Un grupo de investigadores elabora un modelo virtual del Ara Pacis con los vivos colores que tenía cuando fue inaugurado.

Roma. (EFE).- La Roma antigua ha recuperado los colores originales de algunos de sus monumentos gracias, entre otros métodos, a los rayos ultravioleta para detectar la base orgánica de sus coloración, durante la conferencia internacional denominada 'Los colores de Augusto'.

Arqueólogos italianos y de otros seis países han participado en la conferencia sobre policromía en los monumentos antiguos, que pretende resaltar la importancia que tuvo el color en los monumentos del mundo antiguo, del que ahora están despojados.

El encuentro se ha desarrollado en el Auditorio del Ara Pacis, o el Altar de la Paz, y se ha centrado especialmente en este monumento del reinado de Augusto (27 a.C.- 14 d.C.), que en época romana estaba decorado con intensos colores.

Un grupo de investigadores de la Superintendencia de Bienes Culturales del Ayuntamiento de Roma ha llevado a cabo un estudio para elaborar un modelo virtual del Ara Pacis tal como era en el momento de su inauguración, con los vivos colores que entonces resaltaban las figuras de sus bajorrelieves.

El modelo, presentado en la conferencia, se ha generado a partir de los restos de policromía presentes en el mármol del monumento, de la observación del mismo a través de rayos UVA para detectar la base orgánica de preparación de la coloración, y de la comparación con otros edificios romanos y griegos que conservan sus pinturas.

Asimismo, en el acto se ha hablado también de otras piezas arqueológicas de importancia en las que estuvo presente el color, como el llamado Sarcófago de Alejandro Magno, conservado en el Museo Arqueológico Nacional de Estambul, la Domus Aurea de Nerón, el templo de Apolo en el Palatino o las esculturas helenísticas halladas en Delos.

Según el investigador Simone Foresta, de la Universidad Federico II de Nápoles, que ha participado en la investigación, el estudio del color en estos monumentos, y sobre todo en el Ara Pacis, puede tener un impacto decisivo sobre nuestra forma de percibir no sólo el arte del mundo antiguo, sino sus "sustratos social, cultural y político".

El Ara Pacis fue de hecho una construcción de gran importancia propagandística, ya que conmemora las victorias militares de Augusto en Hispania y la Galia y la 'Pax Romana' por él impuesta inmediatamente después, mientras que en sus relieves figuran los miembros de la familia imperial.

www.lavanguardia.es
12 març 2009-03-12

El conseller de Cultura assegura que el Museu d'Arqueologia no tancarà

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha reafirmat avui que la voluntat del seu departament no ha passat mai per tancar el museu d'Arqueologia, "sinó que volem potenciar-lo". Davant les protestes de part del sector en contra d'incloure el Museu d'Arqueologia en un futur Museu Nacional de les Ciències Socials, Tresserras ha dit al Parlament que l'única cosa que ha pretès el departament és "reorganitzar" diferents àmbits com el de la Història, l'arqueologia o l'etnologia, "però això no significa tancar cap museu".

Per contra, segons la seva opinió, les últimes intervencions que s'han acordat per al Museu d'Arqueologia "són consistents i permetran una millora de les instal•lacions i del discurs, permetent la seva revitalització". Respecte a l'ampliació de la declaració de bé cultural d'interès nacional del jaciment iber d'Ullastret (Baix Empordà), que ha causat malestar en alguns dels alcaldes de la zona, el conseller ha sostingut que "hem estat escrupolosos amb els procediments i s'ha atès la literatura científica disponible sobre la importància del jaciment". De tota manera, ha admès que "haguéssim pogut fer alguna cosa més" i no ha descartat mantenir una trobada amb aquests alcaldes, perquè "és veritat que les coses es resolen parlant".

EFE / LAMALLA.CAT

Recuperació d’una mènsula romànica (s. XIII) procedent de l’antiga església de Sant Joan de Lleida.

Tècnics del Museu de Lleida: diocesà i comarcal han trobat en un passadís soterrat i en desús de l’església de Sant Joan una mènsula romànica del segle XIII, procedent de l’antiga església de Sant Joan de Lleida. Aquesta mènsula, que ara es restaurarà i estudiarà al Museu de Lleida, està relacionada amb el grup de mènsules que custodia el propi museu, provinents també de l’antiga església de Sant Joan.

La mènsula de l’església de Sant Joan porta esculpit un monstre híbrid amb cos d’au, potes d’animal i cua de rèptil, motiu habitual en l’escultura del període romànic. Podria tractar-se d’una sirena o una làmia, pel que es pot veure a les restes conservades. Els escultors es van inspirar en el tradicional bestiari animal de tall fantàstic.

La mènsula està relacionada directament amb el grup de mènsules custodiades al Museu de Lleida i provinents, també, de l’antiga església de Sant Joan. El conjunt, a més, ha estat relacionat amb les mènsules exteriors de la nau central de la Seu Vella de Lleida pel seu estil, cosa que fa pensar en un mateix taller escultòric a l’antiga catedral i a l’església desapareguda. Un cop restaurat, es podrà fer un estudi acurat de l’objecte.

Havent-se assabentat de la possible existència de material provinent de l’antiga parròquia de Sant Joan a l’actual temple, els tècnics del Museu de Lleida van investigar amb el resultat de la troballa de la mènsula. El passat dia 16 d’octubre de 2008 es va procedir al seu trasllat a les dependències del museu. Aquesta troballa serveix per recuperar la memòria d’una de les construccions més interessants de la Lleida medieval.

L’antiga església de Sant Joan de Lleida era un temple romànic, la construcció del qual cal situar entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII. Es tractava d’un edifici d’una sola nau, rematat a la part est per un important àbsis semicircular. Va ser reformat profundament al segle XIV: se li va afegir una segona nau al costat nord i es va substituir l’antiga volta romànica per una de creueria. En aquest moment, també es va construir el campanar. A la façana sud, l’església posseïa un magnífic portal romànic que, segurament, era el principal. Era l’element més important de l’església. A la seva part superior, i segons es desprèn de diversos documents, hi havia un seguit de mènsules esculpides, similars a la trobada i a les que es custodien al Museu de Lleida. De totes maneres, no es pot assegurar exactament de quina part del temple procedeix la mènsula trobada pels tècnics del Museu de Lleida.

L’antiga església de Sant Joan va ser enderrocada en el marc de la revolució del 1868, adduint que amenaçava ruïna. Les excavacions arqueològiques dutes a terme a la plaça Sant Joan l’any 1975 van posar al descobert els fonaments de l’àbsis, actualment visitables al subsòl de la plaça. La nova església de Sant Joan es va construir només uns metres més enllà d’on s’emplaçava la primigènia.

La troballa posa de manifest la importància de la tasca dels especialistes en la recuperació del patrimoni.

El portal patrimoni.gencat enregistra un vídeo de la troballa
D’altra banda, el portal d’Internet patrimoni.gencat, de la Generalitat de Catalunya, va enregistrar un vídeo de la troballa i recuperació de la mènsula, i ha realitzat un monogràfic que estarà disponible avui mateix a la web. L’enregistrament s’emmarca en la col•laboració habitual entre el Museu de Lleida i la web de patrimoni, pertanyent a la Generalitat de Catalunya.

Trobareu el monogràfic a www.patrimoni.gencat.cat. Podeu utilitzar les imatges del vídeo als vostres mitjans.

http://www.museudelleida.cat/
dimarts, 27 gener de 2009

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Girona invertiran 6,5 milions d’euros per recuperar i promocionar el patrimoni arquitectònic i museístic

L’acord preveu la rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el Castell de Montsoriu, el Monestir de Santa Maria de Ripoll, la Ciutadella de Roses i el Monestir del Sant Sepulcre de Palera.

També s’impulsarà la creació de la Xarxa de Museus Locals de Girona, prevista en el Pla de Museus de Catalunya, i es triplicarà la inversió anual en els museus registrats de la demarcació. Aquesta és la primera vegada que el Govern de Catalunya i la Diputació de Girona coordinen les polítiques de restauració i promoció del patrimoni cultural.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president la Diputació de Girona, Enric Vilert, han signat avui un conveni de col•laboració que preveu una injecció de 6,5 milions d’euros per millorar el patrimoni arquitectònic i museístic de les comarques gironines durant els anys 2009 i 2010. Aquesta és la primera vegada que el Govern de Catalunya i la Diputació de Girona coordinen les polítiques de restauració i promoció del patrimoni cultural per tal d’optimitzar els recursos.

L’acord estableix que es destinaran 5 milions d’euros a les obres de recuperació i rehabilitació de cinc monuments destacats de les comarques gironines que ja han estat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional: Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Castell de Montsoriu (Arbúcies- Sant Feliu de Buixalleu), Monestir de Santa Maria de Ripoll, Ciutadella de Roses i Sant Sepulcre de Palera (Beuda, la Garrotxa).

L’elecció dels cinc conjunts monumentals s’ha fet tenint en compte el seu valor patrimonial, les patologies estructurals i constructives, l’equilibri territorial, la projecció social de la intervenció i la continuïtat en els processos endegats. La inversió en aquestes intervencions serà finançada a parts iguals pel Govern de Catalunya i la Diputació de Girona durant els propers dos anys i a raó d’un milió d’euros per a cada conjunt monumental.

El detall de les actuacions que es duran a terme a cada monument és el següent:

Monestir de Sant Feliu de Guíxols
- Restauració i accessibilitat de la Torre del Corn i la Torre del Fum.
- Ampliació del projecte de consolidació del Palau de l’Abat, en concret de restauració, accessibilitat i difusió de les torres i matacans apareguts a planta coberta.
- Condicionament del Camí de Ronda del Monestir, donant accés a l’hort de l’Abat.
- Museu: reforç de la volta de la planta primera al vestíbul, adequació del sostre sota coberta de la sala d’actes, pavimentació i acabats interiors de la planta primera.

Castell de Montsoriu
- Restauració de les sales de ponent i accessos verticals del recinte sobirà.
- Restauració del tram de muralla nord i est de l’accés principal al castell, amb la torre d’accés i el cos de guàrdia.
- Restauració i consolidació de la muralla sud i est del pati d’armes i de les estances del seu perímetre.
- Recuperació de la Sala Gòtica de la banda nord del recinte sobirà, l’accés i la segona muralla est d’aquell sector.

Ciutadella de Roses
- Restauració de la Muralla de Llevant.
- Adequació de l’espai per al laboratori d’arqueologia.
- Recuperació de dos antics magatzems de les casamates del Baluard de Sant Andreu i de dos altres magatzems d’antigues casamates.
- Restauració de la Porta de Terra amb connexió del pas de ronda superior de la muralla renaixentista i consolidació de la base exterior del baluard annex.

Monestir de Santa Maria de Ripoll
- Restauració de les cobertes de la Capella de la Congregació.
- Reconstrucció de la coberta del nàrtex (àrea d’entrada) de la portalada.
- Intervencions de recuperació a la portalada.
- Restauració dels paraments del claustre.

Sant Sepulcre de Palera
- Obres de consolidació i obra nova a l’edifici de l’hostatgeria, ordenat a l’entorn del pati de l’antic claustre, amb accés a través d’aquest, ampliant-ne el restaurant, la cuina i el nombre d’habitacions.

Millora del patrimoni museístic
D’altra banda, el conveni preveu una inversió d’1,5 milions d’euros per a la millora del patrimoni museístic de les comarques gironines, que es destinaran a la creació de la Xarxa de Museus Locals de Girona, prevista en el Pla de Museus de Catalunya. Aquesta inversió suposarà triplicar la inversió anual en els museus registrats de la demarcació.

L’objectiu d’aquesta Xarxa serà impulsar programes d’activitats conjuntes per a la promoció del patrimoni cultural (estudis, exposicions i publicacions), programes de formació del personal i per millorar la documentació dels museus.

El conveni preveu convertir la Diputació de Girona, a través de la Casa de Cultura, en la interlocutora en matèria museística a la demarcació.

Butlletí DCmC núm. 18
www.gencat.cat

Descubren restos de pintura mural en la Iglesia Templaria de Santa María de Gardeny

Lleida. (EFE).- Los trabajos de prospección previos a la restauración integral de la Iglesia Templaria de Santa Maria de Gardeny han desvelado nuevos restos de pinturas murales en la nave central del edificio. El Ayuntamiento de Lleida ha informado de que se trata de los restos de un escudo y de policromía ornamental que podrían datarse entre los siglos XIII y XV.

Debido a la presencia en la iglesia de fragmentos de pinturas murales ya detectados anteriormente, se ha procedido al estudio y prospección del edificio con el objetivo de identificar, definir y delimitar posibles restos de policromía existentes bajo los recubrimientos actuales, ha añadido el consistorio.

El estudio de los muestreos elaborados por la restauradora Elena Iglesias ha permitido la elaboración de un informe exhaustivo sobre el estado de conservación, la posible intervención y la presentación de las pinturas murales, contemplando también otros paramentos que relacionan directamente la pintura mural con la iglesia.

Estas prospecciones son necesarias para poder detallar el proyecto de rehabilitación de la iglesia de Santa Maria de Gardeny, puesto que hace falta identificar los elementos patrimoniales, clasificarlos y proyectar actuaciones aconsejables en el marco del proyecto global de rehabilitación del edificio.

Por otro lado, el Ayuntamiento de Lleida ha informado de que el proyecto de restauración de la cubierta de la iglesia está actualmente en fase de redacción.

Esta intervención, que está previsto que se ejecute durante el próximo año, es vital a fin y efecto de intervenir en el interior del edificio, puesto que se neutralizarán las posibles adversidades climáticas y se estabilizará la temperatura interior.

Restauren Santa Maria d’Amer, una de les abadies més importants de Catalunya durant l’Edat Mitjana

L’Església de Santa Maria d’Amer, a la Selva, amaga entre els seus murs un antic monestir benedictí molt important durant l’Edat Mitjana, però avui dia pràcticament desconegut. Per conèixer millor la història d’aquest antic edifici, s’ha aprovat un projecte per rehabilitar l’interior i descobrir-hi nous elements de valor cultural. Els experts creuen, per exemple, que sota l’actual paviment de l’església n’hi ha un altre de més antic i valuós i que és possible trobar pintures murals sota les parets actuals del temple.

El monestir data de l’any 949 i va acollir una abadia benedictina de l’antic comtat de Girona. Amb els anys, la comunitat va adquirir una gran importància a la comarca i va passar a dependre directament de la Santa Seu. La bonança va durar fins al segle XIV i s’agreuja a conseqüència dels terratrèmols que van sacsejar la comarca els anys 1425 i 1428. Per si això fos poc, l’edifici va patir els efectes de l’ocupació dels francesos durant el segle XVII i, finalment, va ser exclaustrat l’any 1835.

Adjudicades les obres de restauració d'un tram de la muralla de Tortosa.

L'Institut Català del Sòl (INCASÒL), ha adjudicat les obres de restauració del tram de la torre del Cèlio de la muralla medieval de Tortosa. Els treballs tenen un pressupost de 183.000 euros, un termini de 3,5 mesos i els durà a terme Urcotex Uinmobiliaria SL. L'actuació se centra en la reconstrucció de la part superior del pany de la muralla existent i dels elements deteriorats de la torre, que pertany al conjunt denominat castell de la Suda. L'obra se situa al barri de Remolins, a la plaça de Menahem Ben Saruq, un espai verd delimitat per la travessia del Mur i el carrer del Call.

La restauració es basa en un projecte de l'arquitecte Josep Lluís i Guinovart i els promotors són l'Ajuntament de Tortosa, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge i l'Institut Català del Sòl, dins del programa de l'1% Cultural. L'Ajuntament de Tortosa i l'INCASÒL financen l'actuació a parts iguals.

http://www.lamalla.cat

Restauren el monestir de Colera, un dels edificis més significatius del romànic català.

Del segle X fins al XIX, el monestir de Sant Quirze de Colera va ser un lloc pròsper i poderós. Sota la protecció del comtat d’Empúries, els seus dominis es van estendre per l’Empordà i el Rosselló, i es va convertir en un dels elements més significatius de l’art romànic a Catalunya. Però l’esplendor va acabar l’any 1835 amb la desamortització de Mendizábal i la desaparició de la comunitat benedictina de Sant Pere de Besalú.

Durant els últims anys, l’abadia ha estat restaurada per frenar-ne el deteriorament: fins ara, s’ha consolidat l’estructura, recuperat les cobertes, les pintures i els paviments. Al llarg del proper any, els treballs se centraran a restaurar el claustre i el refectori. Les excavacions que s’hi ha fet han tret a la llum pintures romàniques en un dels arcs i algunes tombes excavades a la roca, que suggereixen que l’ocupació d’aquest lloc es podria remuntar al segle VIII. Sant Quirze de Colera va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1993.

http://www.gencat.cat

Liciten les obres de restauració de Sant Quirze de Colera.

Les obres de restauració de l'antic monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós d'Empordà ja han estat licitades. La licitació va ser anunciada ahir per l'Institut Català del Sòl (Incasòl), en marc de l'acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura. Aquesta intervenció té com a objectiu frenar el deteriorament progressiu dels nuclis antics i els entorns monumentals de Catalunya. El pressupost és de 336.773 euros i el termini d'execució és de 12 mesos.

De moment, s'havia consolidat l'estructura i restaurat les cobertes, les pintures, els tancaments i els paviments. La intervenció prevista ara inclourà la construcció d'unes rampes que delimitaran el pati central, que quedarà enjardinat, i que permetran accedir sense barreres al conjunt edificat. A més, també es restaurarà la coberta de la galeria nord adossada a l'església. Al monestir es restaurarà la coberta d'enllosat de pedra del refectori i s'hi donarà continuïtat a la part descoberta. El projecte és de l'arquitecte Joan Falgueras i els promotors són l'Ajuntament de Rabós, la direcció general del Patrimoni Cultural, la direcció general d'Arquitectura i Paisatge i l'Incasòl, dins el programa de l'1% cultural. La Diputació i l'Incasòl finançaran l'actuació a parts iguals.

http://www.vilaweb.cat

Comença la tercera fase de les obres de restauració del castell de Rocabruna.

El ponent de l'àrea de Cultura de la Diputació de Girona, Roger Zamorano, va fer una visita d'obres ahir a les ruïnes del castell de Rocabruna (segles XI-XV), que entra en la tercera fase de les obres de restauració que està duent a terme aquesta institució. La Diputació, que ha destinat a les obres, fins al moment, 90.000 euros, i que està previst que en destini 60.000 més, ha anunciat que en aquesta tercera fase els objectius són continuar les excavacions en la part superior del castell, el recinte Sobirà, i conservar i consolidar les restes de l'edifici. Precisament, de la part superior es consolidarà el mur que limita amb el cingle natural de la part nord del recinte, on es troba l'antic camí d'accés. Per agilitzar les tasques d'excavació, la Diputació ha determinat que cal fer arribar al lloc una mini excavadora i un dúmper mitjançant transport aeri, així com tot el material.

En la primera fase de la restauració, començada l'any 2006, es va fer una neteja de la vegetació i es van consolidar els elements visibles més malmesos, mentre que la segona fase es va centrar en la consolidació de les restes de parets del recinte Jussà i van començar les excavacions a la part superior del castell, al recinte Sobirà.

http://www.vilaweb.cat

18 setembre, 2008
LLEIDA - La Seu Vella recupera las policromías la semana en la que se inaugura la Canonja

La Porta de l’Anunciata recobró ayer su esplendor tras terminar los trabajos de recuperación de las policromías que presiden la entrada al monumento. El delegado de los Serveis Territorials del Departament de Cultura en Lleida, Ferran Rella, destacó que ayer mismo se terminaron las fotografías de las policromías que se destinarán a la creación de unos plafones explicativos para que los visitantes de la Seu Vella puedan ver mejor las policromías, que se encuentran encima de la puerta, alejadas de la vista de los visitantes.

Con la recuperación de la policromía de las ménsulas de la Porta de l’Anunciata, que ha supuesto una inversión de 60.000 euros, se termina la restauración de este acceso al monumento. Los trabajos, que han durado tres meses, han tenido un coste total de 400.000 euros.
Por otro lado, para mañana está prevista la inauguración oficial, de mano del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, de la Canonja, que son las dependencias canonicales de la Seu Vella. A partir de ahora, y tras su restauración, la Canonja será la entrada principal al conjunto catedralicio.

Todas estas actuaciones forman parte del Pla Director sobre los elementos ornamentales de la Seu Vella, plan que está dividido en cuatro partes y que afecta al exterior de la fachada, al interior, al claustro y a la Canonja. No obstante este plan, que empezó el pasado año y que concluirá el siguiente, según las previsiones, Rella explicó que están estudiando realizar intervenciones en el campanario de la Seu Vella, un espacio “de gran interés”. No obstante la necesidad de realizar una actuación en esta zona del monumento, Rella aseguró que es una actuación muy costosa económicamente y es por ello que deben estudiar muy bien como desarrollarla. Es por ello que explicó que es necesario crear el Consorci de la Seu Vella, entidad que integrarán la Generalitat y la Seu Vella y que por el momento se encuentra en definición.

◢ http://www.lamanyana.es/

9 setembre, 2008
GIRONA - Troben pintures ocultes a l'església de Sant Feliu de Girona

Els tècnics que treballen en la restauració de l'interior de l'església de Sant Feliu de Girona han trobat unes pintures sota una capa de guix de la volta. L'equip responsable de les obres es va adonar de l'existència d'aquestes pintures durant les cinc prospeccions que han portat a terme per analitzar l'estat de conservació de la volta. Segons l'arquitecte Jordi Paulí, encara és aviat per saber la datació de l'obra i la seva dimensió. «Tan sols podem dir que han aparegut en el primer tram de la nau, que és on hem començat a treballar», diu Paulí, que no descarta que les pintures ocupin tota la volta. Durant el procés de restauració del campanar i de la façana de l'església, els arquitectes van detectar algunes deficiències a l'interior de la nau que fins i tot incidien en la seguretat dels visitants. Una neteja parcial als anys seixanta va deixar algunes de les parets a mig emblanquir. També hi ha escletxes per on s'escolen la llum i l'aigua, hi ha salts a la volta, alguns capitells estan malmesos i els nervis de la volta gòtica també presenten desperfectes.

◢ www.vilaweb.cat

4 setembre, 2008
TARRAGONA - Munten una gran bastida per restaurar l'orgue de la catedral de Tarragona

L'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i l'Arquebisbat van signar el 13 d'abril de l'any passat un conveni per restaurar el moble de l'orgue de la catedral de Tarragona i per construir un nou instrument. Aquell conveni pren forma ara amb l'inici dels treballs de desmuntatge de l'antic orgue. Una gegantina bastida, d'uns 25 metres d'alçada, ocupa bona part de la nau central de la catedral per facilitar els treballs de retirada dels tubs de l'orgue actual i procedir al desmuntatge de les dues portes monumentals (de 7 metres d'alçària per 5 d'ample), com a pas previ a la restauració del moble. Un equip d'especialistes està duent a terme aquests treballs delicats, previs a la rehabilitació del moble de 23 metres d'alçària i a la seva adequació per instal•lar-hi la nova maquinària, que recuperarà característiques primitives, com el canvi de lloc de l'organista, que tornarà a tocar des de la «cadireta», és a dir, al mateix cos de l'instrument.

Amb tot, segons fonts de l'Arquebisbat de Tarragona, abans del 23 de setembre, diada de Santa Tecla, els treballs d'aquesta fase hauran d'estar enllestits i la bastida, retirada.

El disseny del moble és de l'arquitecte Jaume Amigó i el treball de fusteria va ser realitzat per Pere Ostris i Jeroni Xanxo entre l'any 1562 i el 1566. Al moble hi van incorporar tot el sistema estructural propi del Renaixement, entaulaments i ordres clàssics, i tot el repertori ornamental a la romana, grotescos, àngels, garlandes i bustos, entre altres elements. A l'espectacularitat d'aquest treball, cal sumar-hi les sargues que constitueixen les portes que tanquen el moble, que van pintar per totes dues cares Pere Serafí i Pier Paolo de Montalbergo amb la representació de l'anunciació, a l'exterior, i l'adoració dels pastors i la resurrecció de Crist, a la part interior.

Tot i que el moble del nou orgue serà renaixentista, la seva sonoritat tindrà uns trets propers al barroc, la qual cosa permetrà que s'hi pugui interpretar la major part de la música que es conserva a l'arxiu de la catedral, així com la que es conserva a diferents catedrals espanyoles i de l'Europa central, segons l'Arquebisbat.El nou orgue està en procés de construcció a Holanda i s'espera que es pugui estrenar durant les festes de Nadal de l'any 2010. Fins aleshores s'hauran de fer tot un seguit de treballs d'adequació dels espais adjacents al moble actual per poder dipositar la nova maquinària «del que serà un dels millors orgues d'Europa».

◢ www.vilaweb.cat

2 setembre, 2008
CASTELLO D'EMPURIES - Comencen la restauració dels grafits de la presó medieval de Castelló

Un equip de restauradores treballa des d'ahir en la intervenció arqueològica preventiva de restauració i conservació de les restes iconogràfiques de la primera planta de la presó medieval del segle XIV, de Castelló d'Empúries. aquesta actuació completarà la que es va dur a terme l'any 1995, en què es va iniciar la rehabilitació dels gravats. L'actuació durarà un parell de mesos, durant els quals les restauradores consolidaran les zones sensibles i amb perill de despreniment de les parets i n'eliminaran la brutícia acumulada durant anys. El procés ha de permetre la restauració de tots els grafits de la presó medieval i l'eliminació del risc de degradació dels arrebossats dels murs, que són els suport dels grafits. L'actuació era urgent per evitar la pèrdua d'un element valuós del patrimoni històric castelloní.

◢ www.vilaweb.cat

1 setembre, 2008
GIRONA - Comencen les obres per restaurar l'interior de Sant Feliu de Girona

Les obres de restauració del campanar i la façana de Sant Feliu van fer possible la detecció d'alguns defectes constructius que afecten molt especialment la nau gòtica central. Segons va anunciar divendres el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, després de comprovar l'existència d'aquests defectes, per mitjà de l'Incasòl es va redactar un projecte que el juliol va ser aprovat tècnicament, es va fer la licitació i es va adjudicar el mateix mes. Gairebé un mes després començaven les obres, que duraran sis mesos, fins al 28 de febrer del 2009, tot i que existeix el compromís que una setmana abans de Sant Narcís ja s'hauran enretirat les bastides.

Neteja, eliminació de desplacació de la pedra, restauracions puntuals, eliminació d'eflorescències i sals són només algunes de les actuacions que es faran, i que són qualificades per l'equip redactor del projecte –Fuses-Viader i Jordi Paulí– de «necessàries i urgents», pel trobament «en els darrers temps, fins i tot recentment» de restes de material caigut dels arcs apuntats. Les obres a fer són:

NETEJA DE LES PARETS.
Serà superficial: eliminació de dipòsits de pols, crostes i material que no estigui assegurat projectant aigua a pressió i pols de silicat d'alumini a baixa pressió. Els elements escultòrics es faran a mà amb raspalls i dissolvents.

EFLORESCÈNCIES I SALS.
S'eliminaran les que existeixen –sals solubles i insolubles– a la volta, paraments i pilars. Impermeabilització de la unió entre el carcanyol de la volta i el mur perimetral per evitar l'entrada d'aigua.

REPICATGE DE MORTERS.
Es durà a terme a les juntes dels carreus dels paraments, les voltes i les zones en pedra tallada en mal estat, amb un rejuntament posterior amb morter de calç acolorit per a la seva integració a la pedra.

ESQUERDES.
N'hi ha en paraments, voltes i pedres dels arcs apuntats. El segellament es farà amb grapes amb armadures d'acer inoxidable, i s'ompliran les perforacions amb injeccions de morter.

ESTABILITZACIÓ DE LA VOLTA.
Per fer-ho cal fer la unió correcta de la volta amb el mur perimetral de la nau, i eliminar forats existents que permeten l'entrada de llum i aigua. Els carcanyols de la volta, mancats de material, s'ompliran de morter per travar-ho tot correctament amb els murs. També s'impermeabilitzarà la zona per impedir l'entrada d'aigua a través dels badius de les golfes.

SUBSTITUCIÓ DE PEDRES.
Alguns carreus de pedra estan deteriorats i, per tant, cal substituir-los, així com elements tallats de les impostes, les nervadures dels arcs apuntats i dels finestrals. La substitució es farà amb peces iguals de pedra de Girona.

ELIMINAR DESPLACACIONS.
En alguns punts la pedra perd consistència i comença a afectar-la un procés d'exfoliació. Cal eliminar el material malmès i igualar la superfície amb una buixarda –una mena de maceta–, fer l'acabat final amb una veladura –tècnica pictòrica– i aplicar-hi pigments naturals per aconseguir la integració de la superfície tractada amb l' entorn.

RESTAURACIONS PUNTUALS.
Restauració de les columnes, capitells i arcs del trifori, emmascarats per una pel•lícula de calç. Després de la neteja manual es faran integracions i cosits de fissures.

FINANÇAMENT CONJUNT
Les obres es van presentar ahir en un acte en què hi havia Nadal, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, el ponent de Cultura de la Diputació, Roger Zamorano, el provicari general del Bisbat, Joan Naspleda, i el rector de Sant Feliu, Pere Domènech, a més de Josep Paulí, arquitecte i un dels responsables del projecte. Nadal va explicar que la Diputació i l'Ajuntament finançaven la restauració amb 60.000 euros, i que la resta la posava el DPTOP, per mitjà de l'Incasòl.

◢ www.vilaweb.cat

SANTA COLOMA DE FARNERS - Inauguren la restauració de l'església de Castanyet

Coincidint amb els actes de la festa major de Castanyet, al terme de Santa Coloma de Farners, avui es presentaran als veïns les obres de restauració de l'església de Sant Andreu, del segle XIII, que han assumit el Bisbat de Girona i l'Ajuntament colomenc amb un cost global de 12.000 euros. L'acte començarà a les 12 del migdia amb un ofici presidit pel bisbe gironí, Carles Soler i Perdigó, amb l'acompanyament de la coral La Nostra Llar, de Santa Coloma. L'església de Castanyet, situada a 5 quilòmetres de la capital de la Selva, forma part de l'anomenada ruta de les deu ermites, de les quals ja s'han restaurat les de Santa Victòria Sauleda i Sant Pere Cercada. Adossat al cos del temple, hi ha l'edifici de la rectoria, del segle XVIII, que fa servei com a casa de colònies.

◢ www.vilaweb.cat

El retaule gòtic d'Abella de la Conca tornarà a la seva església a l'acabar la restauració

El retaule gòtic de la Pietat d'Abella de la Conca, que va estar amagat durant més de 30 anys pels veïns del poble per por que fora robat, i que van lliurar en el 2002 als tècnics del Departament de Cultura perquè ho restauressin, tornarà al seu lloc original una vegada finalitzades les obres de neteja i consolidació de les pintures romàniques de l'església de Sant Esteve. El retaule es va ubicar en el Museu de la Conca Dellà, a Isona, fins a dotar de mesures de seguretat l'església d'Abella. Actualment el temple ja disposa de les mesures necessàries i només caldrà finalitzar les obres de restauració de les pintures romàniques pel retorn de la peça gòtica a Abella.

La desaparició del retaule gòtic del Roser de l'església d'Abella de la Conca en 1972 va portar als veïns del nucli a amagar en les seves cases el retaule de la Pietat per evitar un nou cas de robatori. Just 30 anys després els veïns ho van lliurar als tècnics del Departament de Cultura per ser restaurat amb l'única condició que una vegada restaurada el retaule hauria de tornar al seu lloc original.

Una vegada restaurada el retaule gòtic no va poder tornar al temple d'Abella ja que no disposava de les mesures de seguretat oportunes i es va exposar en el Museu de la Conca Dellà a Isona.

Però el retorn del retaule a Abella de la Conca cada vegada sembla més a prop atès que una vegada finalitzats els treballs de consolidació i neteja de les pintures romàniques del temple el retaule retornarà a l'església, que ja compta amb les mesures de seguretat oportunes. L'alcalde del municipi, Julià Sala, ha explicat que el retorn es preveu per a finals d'aquest any començaments de l'any vinent atès que s'esperarà acabar la segona fase de la recuperació de les pintures de l'església.

Sílvia Panadell, restauradora de l'empresa Arts Mural, explica que durant la primera fase de la restauració, que finalitzarà d'aquí dues setmanes, s'ha fixat el morter i s'ha retirar la capa de guix quedant al descobert les restes de pintura romànica que encara es conserva.

Panadell va explicar que de restes de policromia queden molt pocs però que hi ha en els llocs on ha desaparegut pel pas del temps i la falta de conservació es poden veure molt bé les incisions de les imatges en el morter.

Respecte a les pintures, que la retirada del guix ha deixat al descobert, daten de finals del segle XIII. La segona fase de les obres preveu repicar la resta de l'església on s'espera que aparegui noves pintures.

Valls guanya un altre element patrimonial amb la capella de la Soledat

Mossèn Bofarull i Joan Ganyet, a la dreta, durant la visita a la capella,
que es pot veure al fons de la fotografia. Foto: A.E

L'església de Sant Joan de Valls engrandeix, dia a dia, el seu valor patrimonial i arquitectònic. Des d'aquesta setmana ja es pot visitar la capella de la Soledat, acabada de restaurar per l'empresa Lesena que dirigeix Pau Arroyo, a partir de la iniciativa d'una comissió ciutadana que vetlla per la conservació de tot el temple gòtic.

«És una catedral!» Aquesta exclamació de Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial de la Generalitat, deixa ben clara la magnitud del conjunt monumental de l'església de Sant Joan.

Joan Ganyet va ser ahir a Valls per conèixer de primera mà com s'han invertit els diners de la Generalitat en la restauració del recinte gòtic. Després de visitar la capella de les Ànimes, reoberta des de fa dos mesos, i la de la Soledat, acabada de restaurar, el director general d'Arquitectura va concloure: «La impressió ha estat molt satisfactòria. Demostreu que formeu part d'una societat molt dinàmica», va dir referint-se a la comissió ciutadana que vetlla per la conservació de l'església de Sant Joan i que d'una manera exemplar ha aconseguit rehabilitar bona part de tot recinte dedicat al culte religiós.

La capella de Soledat és la segona intervenció d'un projecte de restauració a les capelles laterals de la nau central que es portarà a terme entre aquest any i el 2010 amb un cost de 175.000 euros, finançats per la Generalitat, la Diputació de Tarragona, molts socis col·laboradors, tant particulars com empreses, i l'Ajuntament de Valls.

La capella de la Soledat havia estat dedicada a la Puríssima fins al1936, però actualment no tenia cap advocació. La restauració ha permès recuperar les pintures murals que ocultava una capa de pintura d'una etapa més recent i s'hi ha instal·lat un retaule de principis del segle XVIII, un baix relleu que reprodueix la circumcisió de Jesús. A la cúpula s'hi ha descobert un cel amb estels pintats amb pa d'or i dos àngels als laterals en un fons de color blau ultramar que els restauradors han hagut de recompondre. Sota la capa de pintura també ha aparegut la signatura del suposat autor de la decoració: Antoni Monfà. No es tenien referències d'aquest artista, però els restauradors ja han començat a investigar qui era aquest pintor. La capella es completa amb la Mare de Déu de la Soledat, obra de Lluís Bonifàs (1755) que reposa en una peanya d'antiquari.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2935828

El viatge d'un quadre.

http://www20.gencat.cat.

Petit-gran castell.

Petit pel que és habitual en un castell; només hi residien una vintena de persones en els seus 31 metres de longitud. Gran pel que fa al seu valor històric i patrimonial; compta amb més de mil anys d'antiguitat i és un referent de l'època medieval. I actualment, cal afegir un nou adjectiu al Castell de Mur: pioner. L'interior de l'església de Mur ha rebut un cop de mà per part de la tecnologia més avançada i ha recuperat l'aspecte que li van conferir els seus creadors al segle XI gràcies a una tècnica de recuperació pictòrica pròpia de les pel•lícules de ciència-ficció...

La Serra del Montsec i les necessitats de protecció en temps d'invasions musulmanes són les claus per entendre la fisonomia triangular de Mur i les seves dependències. I és que el castell es caracteritza pels avantatges i els inconvenients d'alçar-se sobre una roca. D'una banda, la topografia permet convertir-lo en un vigilant implacable de cara els intrusos, habituals en aquells temps, però de l'altra, l'obliga a recol•locar les estances en funció del terreny pedregós.

Els pagesos van construir aquesta fortalesa per ordre i benefici del senyor feudal Arnau Mir de Tost. En èpoques d'esplendor, els nobles del castell hi vivien a cos de rei, tal i com s'entenia el luxe a l'Edat Mitjana, és clar, i hi tenien de tot: una muralla d'un metre de grossor per a dormir tranquils, una gran sala que feia de menjador o pista de ball a les festes, una latrina privada dins l'habitació del senyor, estables i horts per autoabastir-se, una església en honor a Santa Maria i fins i tot, una presó.
Tot plegat, un reclam llaminer enclavat a la frontera entre el món cristià de la Conca de Tremp i els Pirineus, i el món musulmà de la serra del Montsec, Lleida i Àger. Per això sorprèn que el 'profanament' més sever patit a la fortalesa de Mur tingués lloc molts anys més tard, a principis del segle XX, de la mà d'antiquaris i comerciants d'art que van veure en les pintures romàniques de l'absis de l'església un negoci rodó. Una història rocambolesca on les pintures de Santa Maria de Mur fan les amèriques i acaben a una sala (la Catalonia Chapel ) del Museu of Fine Arts de Boston.

Però per a ser exactes, la història no acaba aquí. Gràcies a la iniciativa de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de l'administració local s'ha pogut pal•liar aquesta pèrdua amb l'aplicació d'una tècnica fotogràfica d'avantguarda. El 2008, les pintures de l'església de Mur han tornat a néixer amb una fidelitat del 100% després de set anys d'esforços, talent i progrés. El 1920, l'església va ser declarada Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional i en l'actualitat, el Castell de Mur ha deixat de ser hostil amb els visitants que vulguin conèixer aquest exemple excepcional d'arquitectura no religiosa del segle XI.

Joies del romànic amagades.

Els restauradors han començat a rescatar un conjunt pictòric romànic a l'església de Sant Esteve, a Abella de la Conca. Feia temps que se sabia que hi eren, però primer ha calgut consolidar l'edifici, que estava molt deteriorat. Els restauradors diuen que les pintures podrien ser molt importants.

http://www.tv3.cat/videos/494159

Cultura denuncia la destrucción de patrimonio en la iglesia de Sant Pere.

El frontón original de la puerta lateral de la iglesia de Sant Pere, en Torredembarra, ha pasado ‘a mejor vida’. La iglesia de Sant Pere debía reinaugurarse coincidiendo con la festividad del santo, el domingo 29. Sin embargo, la pérdida del frontón, posiblemente de 1705 al igual que la iglesia, motivó que la Generalitat pidiera al Ayuntamiento que se paralizaran las obras y se estudiara tanto el daño patrimonial como las soluciones ha adoptar a partir de ahora.

El arquitecto del Departament, Jaume Costa, no tiene dudas de que «han destruido patrimonio y no tenían permiso para ello». El templo es un bien cultural de interés local. Ayer por la mañana llamó al Ayuntamiento para que iniciara la paralización de la restauración. «Son piezas que no tienen recambio y se han perdido sin más», añadió. El concejal de Urbanisme, Ramón Ripoll, firmó el decreto a las 14 horas.

La restauración del templo tenía permiso de la Generalitat, aunque en ningún momento figuraba la eliminación del frontón. Antoni Roig, propietario de Construccions Roig, se defendía de las acusaciones y decía que «el aparejador vio el problema de fragilidad de las piedras y que pudieran desprenderse haciendo daño a alguien. Hemos intentado sacarlas, pero se rompían», explicaba. Hoy, la empresa presenta a la Generalitat un proyecto para colocar otro frontón que no distorsione con la fachada de Sant Pere, pero a su vez que garantice la seguridad de los peatones.

«Aunque se cambie por otro de más bonito, el valor patrimonial está en la piedra original, no en la que se quiere colocar en su lugar. Por ello, lo hemos denunciado y vamos a pedir explicaciones a la parroquia y a la empresa de las obras», añadió Costa.

El párroco de la iglesia de Sant Pere, Joan Cañas, no entendía la postura de la Generalitat. «Se había decidido cambiar el frontón por seguridad. Quizá la falta de comunicación con Patrimoni sea nuestro pecado», dijo. El concejal apuntó que «prefiero paralizar las obras y analizar la situación antes de cometer un error. Si nos equivocamos, pediré perdón».

La casa de l'emperador.

Roma, la ciutat eterna, té nombrosos atractius, especialment per als amants de l'art. D'aquí a quatre mesos en tindrà un de nou, perquè el març es reobriran les portes de la casa de l'emperador August després d'anys de restauració. S'hi podran visitar habitacions noves i gaudir de frescos sorprenentment ben conservats.

http://www.tv3.cat/videos/134629

Recuperen els tons originals del retaule de Sant Pere de la prioral de Reus.

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric data de 1953 i va culminar la restauració interior del temple que va dirigir Cèsar Martinell

NATÀLIA BORBONÈS. Reus

El grup escultòric que des de l'any 1953 presideix l'altar major de l'església prioral de Sant Pere de Reus és objecte des de fa dos mesos d'una neteja profunda, que ha posat al descobert el policromat original de les talles. La finalitat de la intervenció és que el 28 de juny, vigília de Sant Pere, festa major de la ciutat, el conjunt destaqui per mèrits propis durant l'ofici de completes, moment en què tots els ulls acostumen a estar més pendents de la base de la talla de sant Pere i no de la mateixa escultura. I és que als peus de la imatge hi ha l'armari que guarda sota clau el bust reliquiari de plata del patró de la ciutat, que té més valor artístic i històric que el conjunt de l'altar que es restaura ara, i que només veu la llum pública els dies 28 i 29 de juny

L'escultor Jordi Amenós i el pintor i decorador Françoise Tomàs són els responsables de la «neteja exhaustiva», com defineix el segon el treball que des del 14 d'abril els té penjats a la bastida que s'ha col·locat a la capella central del temple. La tasca que els ha ocupat ha permès recuperar el policromat original de les talles de fusta, que és ric i suau, sense estridències. Tomàs comenta que els tons marfils i el pa d'or, les tonalitats que predominen al retaule, estaven molt gastats i coberts per la pàtina que hi han deixat els 55 anys que han transcorregut des que va ser creat. El treball dels dos artistes ha estat escrupolós amb les creacions originals, les quals han cobert amb un «vernís impecable que permetrà que aquesta restauració duri molts anys». Van ser els mateixos Amenós i Tomàs els qui van proposar al prior Creu Sáiz la neteja de les escultures, una proposta que va ser acceptada immediatament.

Imatges del procés de restauració del retaule, que va començar el 14 d'abril passat. Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric està presidit per una talla de fusta policromada que representa sant Pere assegut a la càtedra i envoltat pels quatre doctors de l'Església: Sant Gregori Magne, sant Ambrosi, sant Agustí i sant Jeroni. Sobre les cinc imatges, que fan dos metres d'alçada, hi ha un petit retaule que representa l'Esperit Sant envoltat d'àngels. L'atapeït conjunt va ser creat als tallers barcelonins de Claudi Rius, un escultor que va adquirir un gran prestigi després de la Guerra Civil pels seus treballs d'imatgeria religiosa, en especial per la creació de passos per a les setmanes santes de diverses ciutats catalanes (Tarragona i Tortosa, sense anar gaire lluny) i de l'Estat espanyol.

El conjunt, que va costar 93.000 pessetes de l'època, es va col·locar i beneir amb tota la pompa i circumstància el 29 de juny de 1953 en un acte que va presidir l'arquebisbe i cardenal Arriba y Castro i va ser la culminació de la restauració de l'interior de la prioral, que havia començat l'any 1941 sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. El temple, que feia dècades que patia un estat de degradació a la qual s'havien sumat els desperfectes ocasionats durant la Guerra Civil, en què havia funcionat com a mercat dels pagesos, va refer el seu interior amb les actuacions de Martinell, entre les quals van destacar les reconstruccions de la capella del Santíssim i del presbiteri. Al presbiteri és on hi havia hagut l'impressionant retaule renaixentista del XVI, part del qual (el que es va poder salvar dels estralls de la guerra) es conserva i s'exhibeix al Museu d'Art i Història de Reus i en diversos llocs de la mateixa església. Al presbiteri, l'arquitecte vallenc va retornar a la seva fesomia original gòtica les capelles laterals i hi va bastir un baldaquí de pedra, al darrere del qual hi va emplaçar el conjunt escultòric de Rius. I als peus del conjunt, l'armari que guarda el bust reliquiari del patró de la ciutat, que abans de la guerra es conservava en la fornícula d'una de les columnes laterals del presbiteri. El bust només surt de l'armari els dies 28 i 29 de juny.

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

La redescoberta del policromat original del retaule dedicat a sant Pere és un altre pas de la recuperació del temple gòtic. Fa quatre anys va acabar el procés de restauració arquitectònica de la prioral reusenca, que havia durat quinze anys i que va fer ressaltar la bellesa de la nau gòtica, de les voltes de creueria i dels vitralls.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2884010

El centre d'arqueologia subaquàtica de Girona restaurarà el vaixell del segle XIV de Barcelona.

L'embarcació serà traslladada a la seu gironina on almenys s'hi estarà tres anys.

L'espectacular troballa del derelicte del segle XIV es va fer dissabte a Barcelona.
Foto: ANDREU PUIG.

El vaixell medieval trobat dissabte a Barcelona serà restaurat al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) que té la seu a Girona i que dirigeix l'arqueòleg Xavier Nieto. En els pròxims dies, les restes d'aquest derelicte del segle XIV seran desmuntades per especialistes, peça per peça, per traslladar-lo a Girona i que es puguin dur a terme els treballs de restauració. Aquestes feines es faran durant el període de temps que sigui necessari, que es calcula superior als tres anys.

Els terrenys de l'antiga estació de rodalies de Renfe a l'estació de França és on s'ha trobat l'embarcació medieval, del segle XIV. La troballa ha estat possible gràcies a la intervenció preventiva del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat de Catalunya arran d'unes obres de construcció d'un conjunt d'habitatges.

Joan Roca, director del Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, destaca la gran significació del derelicte com a símbol físic de la xarxa marítima existent entre les diverses regions europees i també perquè és un dels pocs exemplars que es conserven d'aquesta època a tot Europa. La nova promoció de pisos que s'estan construint entre els carrers Doctor Aiguader, Marquesa i l'estació de França tornen a ser al punt de mira dels arqueòlegs perquè són al lloc on han aparegut les restes d'un vaixell enfonsat construït amb tecnologia atlàntica. Fa uns mesos, el solar també va ser notícia per la museïtzació de l'antiga muralla del baluard del Migdia descoberta poc després de començar les obres de construcció.

NAU ATLÀNTICA

Aquesta vegada, la importància de la troballa rau en la tècnica emprada a la construcció del derelicte, un mètode provinent de la zona escandinava i atlàntica, poc usual a les naus de la mediterrània. Ferran Puig, cap del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, afirma que «a tot Europa es conserven pocs exemplars d'embarcacions com aquesta, de fons molt pla, i es desconeixen encara les causes per les quals es va enfonsar».

El vaixell de fusta es va trobar trabucat i sobre el fons marí del moment del naufragi, cosa que permet l'observació de les costelles i dels taulons que formaven la part central del vaixell. «També pot observar-se la col•locació de les fustes, a l'estil atlàntic, l'una sobre l'altra, com si fos una teulada», diu Puig.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Generalitat fa dos anys que treballa en l'excavació per salvaguardar els possibles vestigis que es poguessin trobar en el que va ser la primera escullera del port, estructura que va donar origen a l'actual port i al barri de la Barceloneta. Juntament amb les restes del vaixell, també ha aparegut una àncora, i els experts no descarten que puguin aparèixer altres objectes soterrats de la càrrega del vaixell.

En els pròxims dies les peces del vaixell es portaran fins a les instal•lacions que la Generalitat té a Girona, on seran tractades per a la conservació, datació i posterior exposició al públic.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2852469

Enllestida la restauració de la capella de les Ànimes de Valls.

Ha estat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya durant quatre mesos.

EL PUNT.
La restauració de la capella de les Ànimes de l'església de Sant Joan de Valls s'inaugurarà aquest dissabte (20.30). Aquesta és la primera actuació del conjunt d'obres de restauració de les capelles de la parròquia, que es duran a terme fins al 2010 amb un cost aproximat de 175.000 euros. Les obres a la capella de les Ànimes, que va ser destruïda l'any 1936, han consistit en la recuperació de les pintures murals que s'ocultaven sota la capa de pintura actual i la restauració i instal•lació dels tres grans quadres que es van pintar al segle XVIII, dedicats a la salvació de les ànimes i al judici final, i que van ser obra del pintor vallenc Jaume Pons i del valencià Josep Vergara. Les obres les han finançat la Generalitat, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de l'Alt Camp i l'Ajuntament de Valls, així com una comissió ciutadana que aplega entitats i empreses de Valls.


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2846296

Els colors de la capella dels Dolors de la Catedral de Girona comencen a lluir.

LAURA PORTAL.
La capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i a sant Vicenç de la catedral de Girona està sent sotmesa a una profunda neteja i restauració, per part de l'empresa Ideart, que ja es va encarregar de la restauració de la capella de Santa Anna. Els restauradors hi treballaran dos mesos amb l'objectiu de retornar-li els colors primitius pintats per l'artista Pau Costa.

A dalt, el contrast entre la part netejada i la fumada, en la cara de l'àngel.
A baix, una de les peces del retaule encara pendents de netejar.
Foto: L.P.

Tres restauradors estan treballant des de la setmana passada en el retaule barroc dels Dolors de la seu gironina. Roger Xarrié, com a director, Esther Horno i Claudi Pastor tot just han iniciat la neteja de tot el retaule, de dalt a baix, de la part posterior i de les parets i el sostre de pedra. La bastida interior permet treballar als punts més alts de la capella, on estan duent a terme una neteja a fons. De fet, ja es pot comprovar el contrast d'algunes de les parts netejades, com ara la cara d'un dels àngels que coronen el retaule (a la imatge). La tasca de restauració consistirà, doncs, a fer que tornin el color i la llum originals de la peça, un exemple digne del barroc amb el daurat com a màxim protagonista.
El retaule és obra del conegut escultor vigatà Pau Costa com molts altres de la mateixa Catedral. Aquest va ser obrat entre el 1717 i el 1736, i constitueix un dels exemples més brillants dels retaules barrocs de la Catedral. La restauració té un pressupost global aproximat de 78.000 euros, i es beneficia d'un ajut de 45.000 euros atorgat per la Fundació Caixa Catalunya; la resta del pressupost és assumit pel capítol de la Catedral. Els treballs són desenvolupats per Ideart Restaura SL i es preveu que tinguin una durada de dos mesos.
Abans que la dels Dolors, la mateixa empresa Ideart ja va restaurar la capella de Santa Anna de la Catedral. La restauració va ser presentada el desembre del 2006, després que el retaule, d'estil rococó, hagués estat objecte d'una neteja a fons, ja que era un dels més deteriorats de la Catedral. Els problemes més greus eren les filtracions d'aigua, la pèrdua de pintura mural i la proliferació de microorganismes xilòfags, que havien atacat peces de fusta del retaule. A més, s'hi van fer tasques de neteja de la pols acumulada durant més de dos-cents anys i del fum dels ciris.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2841631

El retaule de la Mare de Déu del Roser retorna al Bruc.

Dilluns, 21 d'abril de 2008.

Detall del retaule abans i després de la intervenció.

El retaule de la Mare de Déu del Roser, pintat a l’oli sobre fusta durant la primera meitat del segle XVII, va tornar el 22 d’abril, un cop restaurat, a l’església parroquial de Santa Maria del Bruc (Anoia).

La restauració ha estat finançada per la parròquia de Santa Maria del Bruc, amb una subvenció del Departament de Cultura, que ha aportat el 50% del cost total, que ha estat d’11.975 €.

El retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial de Santa Maria del Bruc va poder ser salvat parcialment de la crema de 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant així oblidades durant dècades. Es van perdre, però, tots els elements de l’arquitectura del retaule, algunes taules (predel•la i una escena lateral) i la pròpia imatge de la Verge del Roser. Malgrat això i gràcies a una fotografia del 1935, conservada a l'Arxiu Comarcal de l’Anoia, avui podem conèixer el retaule en la seva totalitat.

El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s’estava construint l’altar de la seva capella, i que és quan probablement es va contractar el retaule. No s’ha conservat cap document relatiu a l’encàrrec del moble. Només consta una referència en els llibres de la confraria, que data de 1627, que esmenta una donació per a l’obra del retaule.

A partir de les escenes conservades i de la documentació fotogràfica del 1935 s’ha pogut tenir una visió sencera del conjunt. A la predel•la, avui desapareguda, s’hi representen escenes de la passió de Crist. En el cos principal del retaule hi apareix l’anunciació, l’adoració dels pastors, l’adoració dels reis i la circumcisió, i al pis superior l’ascensió de Crist avui desapareguda, l’assumpció de Maria i la seva coronació. Tot el conjunt és presidit per la imatge de la Verge del Roser.

Les composicions iconogràfiques de les escenes del retaule del Roser responen a models difosos a partir del segle XVI i donen alguna pista, a manca de notícies documentals, de quin o quins foren els seus autors. S’ha pogut determinar que els models iconogràfics del retaule bruquetà van ser els gravats del flamenc Johannes Sadeler (1550-1600), i de l’italià Raffaello Schiaminossi (1572-1622). A partir d’aquestes composicions, i segons l’historiador Joan Bosch, s’ha vinculat el conjunt del Bruc amb el desaparegut retaule de sant Miquel, de la veïna Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent.

Les quatre taules que han sobreviscut del retaule del Roser són la taula amb les escenes de l’anunciació i l’adoració dels pastors; la taula amb l’adoració dels reis i la circumcisió; i dues més representant l’assumpció de Maria i la coronació de la Verge.

Presentaven un estat de conservació greu quan els tècnics conservadors-restauradors les van examinar per primera vegada el gener de 2007. Les alteracions eren degudes principalment a les adverses condiciones mediambientals a les que van ser sotmeses quan estaven emmagatzemades durant dècades a l’altell de les dependències parroquials.

La intervenció de conservació-restauració s’ha dut a terme, durant els mesos de setembre de 2007 a març de 2008, als tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), i ha consistit en aturar el procés de degradació que patien totes les taules i minimitzar els danys que s’hi havien produït.

La fusta del suport amb la que estan realitzades les peces ha tingut moviments de contracció i dilatació a causa de l’elevada humitat i temperatura. Això ha provocat separacions de les posts que formen les taules, deformacions de la fusta, atacs de xilòfags i aixecaments i pèrdues irreversibles de la capa de policromia i del daurat.

A més, l'estat de brutícia de la superfície, juntament amb el vernís degradat, alteraven la visió estètica de les peces. Sota aquests estrats, però, encara es conservava, en un bon estat, la rica policromia de les taules.

Aquesta intervenció de conservació–restauració l’ha duta a terme un equip de tres professionals autònoms format per Irene Panadés, Voravit Roonthiva i David Silvestre, amb la coordinació i el suport tècnic i científic del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Comencen els treballs per penjar el quadre ´La presentació al Temple´ als Dolor.

Ha estat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya durant quatre mesos.

Foto Marc Martí.

DdeG, Girona.

La pintura La Presentació al Temple va tornar dimecres a l'església dels Dolors de Girona, després d'haver estat més d'un any en procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Al llarg del dia d'ahir es va desplegar i es va estar treballant ja per posar la pintura al quadre. Per fer-ho s'ha utilitzat un sistema innovador consistent en encabir-lo en una mena de "llit" i suportar-lo sobre una bastida. El quadre es penjarà a la paret el dimecres vinent.

La pintura sobre tela de grans dimensions (360cm x 460cm) va ser traslladada el novembre de 2007 a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on se li han realitzat els tractaments de conservació i restauració per tal d'estabilitzar-lo i posar al descobert la informació que quedava oculta.

La Presentació al temple és el tercer quadre que ha estat restaurat dels sis quadres de grans dimensions, atribuïts tradicionalment a Joan Carles Pa ?nyó (1755-1840), que decoren les parets de l'Església dels Dolors de Girona.

La intervenció de conservació-restauració ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació d'uns 19.000 euros, xifra que representa un 70% del cost total. La resta l'ha aportat l'Ajuntament de Girona. La intervenció ha estat realitzada per un equip de cinc professionals autònoms format per Maria Sala, Ruth Bagan, Esther Gual, Lourdes Domedel i David Silvestre, amb la coordinació i el suport tècnic i científic del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Les alteracions més destacables que afectaven l'obra eren diversos estrips i petites pèrdues al suport de tela de lli, mentre que el bastidor que suportava la tela estava totalment debilitat per un elevat atac d'insectes xilòfags. Una altra de les alteracions era l'acumulació de brutícia a la capa superficial, a causa de les vicissituds històriques (com la combustió de les fogueres durant la Guerra Civil) que, sumada a l'acumulació de pols al llarg del temps i l'envelliment dels vernissos, formaven una capa opaca que impedia veure la representació pictòrica original.

Els treballs de conservació-restauració s'iniciaren, com és de rigor, a partir de l'examen organolèptic, les anàlisis globals amb diverses tècniques fotogràfiques i les anàlisis puntuals fisicoquímiques. El procés d'intervenció ha consistit en l'estabilització del suport mitjançant la consolidació puntual de la tela i el muntatge a un nou bastidor d'última tecnologia d'alumini i fusta.

A continuació es va fer la neteja a la capa pictòrica mitjançant una combinació de neteja mecànica i química per retirar els diferents dipòsits superficials. La presentació final de l'obra va consistir en l'anivellament puntual de les llacunes, la reintegració pictòrica d'aquestes i l'aplicació d'una capa de protecció de vernís.

El procés de conservació-restauració del quadre s'ha fet seguint els criteris de mínima intervenció, basats en la preservació de la integritat de l'obra.

La Generalitat finançarà parcialment la restauració de les capelles de Sant Joan, a Valls.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l'Arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de Valls van signar ahir el conveni que els vincula a la restauració de les capelles laterals de l'església de Sant Joan.

El pressupost de les obres puja a 173.220 euros, però el document signat ahir, a la mateixa església de Sant Joan, es focalitza en la reforma del mur lateral i de dues de les capelles –la de Sant Ignasi, que passarà a anomenar-se de les Ànimes, i la de la Puríssima–, tot plegat per un import de 135.000 euros, dels quals 60.000 els aportarà la Generalitat i la resta, la comissió que treballa en la restauració de l'església de Sant Joan. En aquesta ocasió les prestacions de l'Ajuntament de Valls es concretaran en l'exempció d'impostos i taxes municipals durant les obres. El conveni de les obres de restauració va estar oficialitzat per les signatures de Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat; per mossèn Josep Bofarull, rector de la parròquia de Sant Joan, i per l'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla.

També era molt a prop la primera tinent d'alcalde, la socialista Núria Segú, que governa a l'Ajuntament de Valls amb els convergents i a qui mossèn Josep Bofarull va agrair especialment la intervenció en el procés de restauració: «No ens desanimem perquè anem empesos per la il•lusió, però també cal agrair a Núria Segú la seva intervenció perquè com a diputada ens ha obert les portes a aquesta subvenció», va dir mossèn Bofarull. Abans de la signatura del conveni les parts implicades en el projecte van fer una visita al temple per conèixer de primera mà algunes de les novetats de la restauració, que va començar ahir i que ja ha permès redescobrir decoracions que simulen cortinatges amb brocats i imitacions de carreus del segle XVIII i també, en una capa més profunda, restes de pintura de l'església del segle XVI.

No estava previst, però a la visita també s'hi van apuntar els regidors convergents i socialistes que tot just havien acabat una reunió a l'Ajuntament de Valls, situat a poca distància de l'església de Sant Joan. Aquesta reforma i la de la capella de la Mare de Déu de la Candela haurien d'estar acabades abans del 2011, any de les festes decennals de la Candela..»

http://www.vilaweb.cat

Apareixen pintures medievals al sostre de l'ajuntament de Barcelona.

La troballa és excepcional perquè a Catalunya es conserva molt poc gòtic civil.

MARIA PALAU. Barcelona.

Una restauradora en plena feina de rescat de les pintures medievals a l'enteixinat.
Foto: AJUNTAMENT DE BARCELONA

Un equip de restauradores ha rescatat unes pintures gòtiques ocultes a l'enteixinat de l'antiga sala de les eleccions de l'ajuntament de Barcelona. La policromia original, del segle XV, estava tapada per capes de pintura aplicada a finals del XIX i principi del XX, i ha aparegut per casualitat quan uns historiadors es disposaven a extreure mostres de tots els sostres de l'edifici per fer-ne anàlisis químiques. La troballa és única perquè a Catalunya es conserva poca obra gòtica civil.

Ahir, dia de portes obertes a l'ajuntament, els visitants es van meravellar amb el canvi d'imatge de l'enteixinat de la vella sala de les eleccions, situada a la part més oriental del primer pis de l'edifici, al costat del Saló de Cent. Era fàcil notar el canvi pel contrast de les zones on ja s'han rescatat les pintures medievals i les zones que encara no s'han netejat. La restauració, que porta a terme l'empresa Krom, es va iniciar fa un mes i durarà vuit mesos més.

«És com si s'hagués fet de dia», exclamava una de les encuriosides visitants. I tenia molta raó. Gràcies a les mans de cinc restauradores, dirigides per Mercè Marquès, a l'enteixinat han aflorat colors de l'època medieval, colors intensos (predominen els vermells). La nova llum que emergeix del sostre pren formes curioses i sorprenents que cap expert hauria gosat imaginar: a sota de les capes de pintura fosques, marronoses, somortes, tristes, a voltes tenebroses, les restauradores han trobat escenes vitals i divertides, fresques i alegres, que no es repeteixen, com si fossin quadres, protagonitzades per éssers hu mans i animals fantàstics. Animals tan sorprenents com ara micos que toquen la trompeta, «influència orientalista», diu Marquès.

En el context de les exposicions universals dels anys 1888 i 1929, i aprofitant les diverses transformacions que es van fer a l'edifici, a algú no li va acabar d'agradar aquest to desimbolt de l'enteixinat. «Sabíem que el 1929 l'havien repintat. Ara també sabem que hi ha pintura del 1888, perquè hem trobat una firma d'un operari que suposadament va intervenir en el pintat: «Jose, 1888.» Una de les hipòtesis que tenim és que, intencionadament, es va alterar la iconografia original; la volien tapar, dissimular, neutralitzar», argumenta Marquès. Una veritable llàstima perquè en el gòtic civil, a diferència del religiós, «l'artista creava amb una llibertat total». «Només així s'explica la imagi nació desbordant d'aquest enteixinat. Es nota que el pintor s'hi va divertir.»

Per molt que la troballa hagi estat casual (dalt de la bastida, uns historiadors van veure que algunes peces de l'enteixinat es movien), els experts sabien que hi havia un contracte signat per l'artista Jaume Cabrera el 1401. Se sabia, doncs, que Cabrera va fer una intervenció artística a l'edifici, però el més fàcil era suposar que havia desaparegut, per exemple, amb un incendi.

Marquès avisa: el misteri d'aquest enteixinat està resolt, però n'hi pot haver d'altres de propers encara ben ocults. «Segur que hi ha més pintures extraordinàries en d'altres enteixinats de l'ajuntament.»

http://www.vilaweb.cat

Riera se adjudica la restauración de la fachada de la Casa Amatller (Barcelona).

El vínculo entre Construcciones Riera, empresa centenaria, y la Casa Amatller empezó el 1898, cuando la constructora erigió el edificio a petición de Antoni Amatller y bajo la dirección del arquitecto modernista Josep Puig i Cadafalch.

El lazo ha continuado hasta la actualidad y, desde hace tres años, Riera es uno de los patrocinadores pioneros de la Fundación Institut Amatller de Arte Hispánico, la entidad propietaria de la casa y responsable de su conservación. Esta relación hace de los trabajos de restauración de la fachada una obra especialmente emblemática para Riera.

Declarada Monumento de Interés Nacional en 1976 y situada en la Manzana de la Discordia del Paseo de Gracia de Barcelona, la Casa Amatller es uno de los máximos exponentes de la arquitectura modernista de la Ciudad Condal. Riera se ha adjudicado la rehabilitación de su fachada, que actualmente padece la oxidación de los elementos ornamentales de hierro de ventanas y balconadas y las consecuentes afectaciones de la cerámica. Por otro lado, aprovechando la instalación de la bastida, también se llevará a cabo un programa de restauración preventiva impulsado por la Fundación Institut Amatller de Arte Hispánico. El programa prevé intervenir en el estuco, los esgrafiados del cuerpo superior del edificio, las juntas de piedra y la carpintería de la fachada. Además, se revisará la original parte superior escalonada de la fachada que corona el edificio y es el elemento diferencial que lo identifica fácilmente. El conjunto de la obra es de una complejidad técnica considerable, ya que la casa Amatller se concibió como un conjunto diverso de estilos y materiales.

Actualmente, Riera ya ha instalado la bastida y los elementos y medidas de seguridad que permitirán comenzar las obras en breve. El calendario de actuación prevé una duración aproximada de diez meses en los trabajos de restauración de la fachada. Por otro lado, cabe destacar que la financiación de las obras cuenta con una subvención del Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat para cubrir una parte del coste total.

El vicepresidente de Riera, Plàcid Casas, señala que "Riera acumula una amplia experiencia en la rehabilitación de edificios con valor histórico y cultural, como es el caso del Palau de les Hueres, la Casa-Museu Pau Casals o la rehabilitación en curso del Mercat del Pla, en Lérida."

El consorcio de empresas de Riera tiene la misión de impulsar, consolidad y optimizar sinergias de nuevos modelos de negocio. La sostenibilidad del crecimiento sociodemográfico es el factor común entre todas las iniciativas que conforman el consorcio. Los equipamientos (centros lúdicos, de servicios y deportivos), el tratamiento de energías y reciclaje (escombros y RSU) y los modelos de vivienda social conforman el actual mapa del consorcio. En el año 2006 el volumen de negocio del consorcio fue de 110 millones de euros y cuenta con una plantilla conjunta de 165 personas.

L'església de Sant Joan de Valls encarrila la recta final de la seva restauració amb la recuperació de les capelles laterals.

L'església de Sant Joan de Valls encarrila la recta final de la seva restauració integral amb la recuperació de les capelles laterals. Concretament, es restauraran tres de les catorze capelles del temple gòtic. L'objectiu és recuperar la pintura original de les parets, que data del segle XVIII. A banda, s'il•luminaran i es vestiran amb quadres i elements patrimonials. Amb un pressupost estimat de gairebé 175.000 euros, també es vol arranjar la paret lateral de l'església i restaurar la porta de l'antiga sagristia i el podi del presbiteri. La restauració de Sant Joan va començar l'any 1999 i fins ara s'hi ha invertit gairebé 1 milió d'euros, la meitat provinent de les administracions, i l'altra meitat, de donacions de vallencs.

http://www.diaridetarragona.com

OLOT - Inicien amb el tractament de 22 peces policromades un programa permanent de restauració al museu d'Olot.
Jordi Casas. Olot.

El Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, que és secció del Nacional d'Art de Catalunya, ha posat en marxa un programa permanent de restauració de peces amb el tractament de 22 figures de fusta policromada de diverses èpoques i amb la pròxima actuació sobre 33 quadres d'entre els segles XVIII i XX provinents de donacions a l'hospital de la ciutat. La directora del museu, Montserrat Mallol, va anunciar que estan duent a terme un programa de restauració 2006-08 i que estan buscant recursos per consolidar-lo de forma permanent. Mallol va avançar que, ara, el museu no té cap tècnic fix especialitzat en les tasques de conservació i restauració i que, per tant, aquestes feines les han d'encarregar a experts forans. Per això, ara, l'Institut Municipal de Cultura de la ciutat d'Olot ja ha incrementat el pressupost destinat a aquest apartat i treballa en la recerca de més fons a altres institucions. Prèviament a l'aplicació del nou programa, el museu ha adequat un espai de la segona planta de la seva seu, a l'edifici de l'Hospici, com a magatzem on hi ha traslladat de les golfes el material del seu fons, catalogat en elements orgànics i no orgànics i en quadres.

La directora de l'equipament ha recordat que la secció dedicada a la restauració preventiva com a tal i a la conservació és una de les més importants del museu. Segons diu, es tracta de persones a l'ombra que fan una feina que permet tenir el fons del museu disponible per a qualsevol exposició.

El restaurador David Mallorquí, va explicar que ja ha treballat en la restauració d'un Ecce Homo (1815) de Ramon Amadeu, en la del quadre El bon pastor de Melció Domenge i en les 22 figures de fusta policromada.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644712

VIMBODI - Restauren el llibre de vàlues de Vimbodí del segle XVI.
EL PUNT. Vimbodí.

L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà ha promogut la restauració del llibre de vàlues de Vimbodí de l'any 1506, que estava en un estat pèssim de conservació que n'impedia la consulta. Els llibres de vàlues es confeccionaven per tal de taxar els béns de tots els veïns d'un lloc i terme amb vista a una posterior recaptació d'impostos, per així tenir un coneixement exacte de la riquesa de cada propietari. Per tant, el llibre aplega les vàlues o valoracions de les propietats, tant rústiques com urbanes, de cadascun dels caps de família de la vila i del terme de Vimbodí a inicis del segle XVI. Els treballs de restauració han durat tres mesos.


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2628707

FONTCLARA - Restaurat el fresc romànic de Fontclara, que inaugura Tresserras diumenge.
ALBERT VILAR. Fontclara.

El fresc romànic de l'església de Fontclara –al terme de Palau-sator– s'ha restaurat, tant per conservar-lo com per treure els retocs fets als anys 40. La intervenció de preservació de la pintura, que ha costat uns 30.000 euros, ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament.

El remodelat fresc, que és d'entre els segles XII i XIII, s'inaugurarà oficialment aquest diumenge al migdia, amb la presència del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el bisbe de Girona, Carles Soler, que una hora abans presidirà la missa solemne.

En acabar, es farà un refrigeri i una audició de sardanes, que tindrà lloc a l'espai públic que fins ara ocupava el cementiri del poble. Les restes del cementiri de Fontclara, com també les de Palau-sator, s'han traslladat al de Sant Feliu de Boada.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2569686

MONTBLANC - Redescobreixen pintures del segle XIII al teginat de Sant Miquel.
per GEMMA CASAL.

El teginat de l'església de Sant Miquel és una autèntica joia. Exhibeix l'iconografia del segle XIII que, any rere any, es rellueix amb nous treballs de restauració. Ara s'han redescobert una sirena i també un cavaller.

Fa cinc anys que alumnes de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya assumeixen la rehabilitació de petits trams del teginat de l'església de Sant Miquel, a Montblanc. El treball desenvolupat aquest estiu ha permès redescobrir una nova iconografia del segle XIII, en concret es tracta d'una sirena i també d'un cavaller, aquest darrer amb l'escut de la casa de Barcelona.

De fet, el teginat medieval de l'església de Sant Miquel és una autèntica joia, una peça única al país, ja que pertany a la baixa edat mitjana i es conserva en la seva totalitat, i s'hi poden observar motius geomètrics, pseudocal•ligràfics -que van ser molt utilitzats com a elements decoratius en l'art àrab-, fitomòrfics i de bestiari amb espècies d'animals reals o imaginàries, sense deixar de banda les figures humanes o els motius heràldics que representen a les famílies nobles relacionades amb Montblanc i la casa comtal de Barcelona.

Es tracta, doncs, d'un document artístic que aporta també llum a determinats capítols de la història de la Vila Ducal. Bona prova d'això és la publicació del llibre que recull part del treball investigador fet arran de la restauració i que han realitzat Joan Fuguet i Miquel Mirarambell amb fotografies de Gener Alcántara, que a la vegada també és el director de la restauració, amb l'edició de la vallenca Cossetània. Una vegada conclogui tot el procés de restauració del teginat serà ampliat amb les noves descobertes, segons explicava el plebà de Montblanc, mossèn Albert Palacín.

Però ara per ara un altre dels grans problemes per resoldre és el de la visió. Si bé més de la meitat del teginat ja s'ha recuperat, el visitant pràcticament no pot percebre el detall de les pintures que s'hi van fer, i és per aquest motiu que no es descarta la possibilitat de millorar-ne la il•luminació de l'interior, però també, a la vegada, instal•lar un «mirador perquè el visitant ho pugui percebre més de prop», deia Palacín.

http://www.diaridetarragona.com/

GRUPO ESPAÑOL GEIIC

Noticias Octubre/ Noviembre 2007

◢ PDF

Barcelona, 08/09/2007

RESTAURADO EL SEPULCRO DE ELISENDA DE MONTCADA (Museu-Monestir de Pedralbes, Barcelona)

Febrero-Junio, 2007

Restauración: Equipo Javier Chillida

Tras el estudio previo a la restauración, realizado en el año 2005, y después de cinco meses de trabajo en este año 2007, hoy es posible visitar la tumba de la reina Elisenda de Montcada ya restaurada.

Se trata de una obra del periodo gótico, de mediados del siglo XIV, que presenta dos vertientes: una abierta al ala norte del claustro del monasterio y otra en un costado del presbiterio de la iglesia. Combina diferentes materiales como son las piedras caliza y arenisca de la estructura de arcosolio (ambas con restos de policromía), la escultura en alabastro policromado y dorado de las figuras, el mármol del sarcófago y la pintura al temple de los fondos murales. Bajo el fin primordial de la conservación escrupulosa de todos los elementos del sepulcro, las diferentes condiciones ambientales y la diversidad material en las dos vertientes de la tumba han exigido afrontar las fases de restauración con diferentes metodologías, combinando en el caso de la limpieza medios en seco y limpieza química, tras numerosas pruebas que han logrado armonizar los resultados obtenidos con ambos procedimientos. La presentación estética del monumento, hasta entonces muy fragmentada y discontinua, ha exigido asimismo un trabajo crítico y arduo de reintegración cromática, condicionada por las pérdidasy alteraciones del material debidas al paso del tiempo ya intervenciones precedentes.

La restauración del sepulcro ha sido acompañada por una laboriosa recopilación e interpretación de los datos referentes a la historia, la ejecución y la policromía del monumento, en colaboración con historiadores, arquitectos, laboratorios de analíticas de materiales y restauradores.

El trabajo de restauración ha sido realizado gracias a la colaboración entre l’Institut del Paisatge Urbá y el Sector d’Urbanisme/ Servei d’Arquitectura del Ajuntament de Barcelona.

TARRAGONA
L'arquebisbat ha restaurat la capella gran del
seminari de Tarragona.
25/06/2007

C.F. Tarragona
L'arquebisbat de Tarragona inaugurarà dissabte que ve, dia 30, la restauració de la capella gran del seminari, «que ens els últims anys s'havia deteriorat molt», segons va apuntar mossèn Joaquim Fortuny, que va destacar que l'objectiu de l'Arquebisbat és que «l'edifici del seminari tingui un ús cultural». En aquests moments, al seminari hi ha la residència sacerdotal, l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, el seminari menor i els estudis de Comunicació Audiovisual que hi imparteix la Universitat Rovira i Virgili. De fet, quan aquests estudis abandonin l'edifici per traslladar-se al nou campus de l'avinguda catalunya, l'arquebisbat restaurarà les instal•lacions i obrirà al públic la biblioteca que actualment està tancada. A més, Joaquim Fortuny va destacar que la voluntat de l'arquebisbat és que en el seminari s'organitzin activitats per a joves.

De moment, la restauració de la capella gran ha tingut un cost de 670.000 euros.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_i dcmp=2455977

22 de març, 2007

4 de gener, 2007

11 de maig, 2006

10 de maig, 2006

13 d'abril, 2006

09 de febrer, 2006